Estaran caient també en la mateixa ingenuïtat fatal en què van caure hutus i tutsis?

Al darrer apartat del meu anterior article exposava la hipòtesi de Thierry Meyssan sobre un possible complot entre el Govern sionista i la cúpula de Hamàs. Aquest gran investigador arribava a aquesta conclusió després d’analitzar set principals contradiccions de la versió oficial sobre el que va passar el 7 d’octubre. Posteriorment, Meyssan es reafirmava en la seva hipòtesi en un segon article centrat en una greu indiscreció comesa per la ministra qatariana de Cooperació Internacional, Lolwah Al-Khater, a la reunió amb tot el gabinet de guerra israelià a Tel-Aviv el 25 de novembre.

Tan sols un parell de dies després es va fer pública una dada que sembla confirmar de manera pràcticament incontestable el moll de l’os d’aquestes set contradiccions, moll que no és cap altre que la fundada sospita que les elits sionistes sabien el que passaria aquell 7 d’octubre (festa justament de Simjat Torà “alegria a la Torà” que dóna fi al Sukkot). La dada a què em refereixo és aquesta:

“Dies abans de l’atac de Hamàs contra Israel el 7 d’octubre, els operadors de borsa màgicament van començar a anticipar els esdeveniments que vindrien:

La investigació realitzada pels professors de dret Robert Jackson Jr. de la Universitat de Nova York i Joshua Mitts de Columbia revela vendes en descobert MASSIVES:

Les vendes en descobert abans del 7 d’octubre van ser tan extremes que ‘van superar les vendes en descobert que es van produir durant molts altres períodes de crisi’, fins i tot després de la Gran Recessió del 2008, la guerra entre Israel i Gaza del 2014 i la pandèmia de la COVID.

‘Les nostres troballes suggereixen que els comerciants informats sobre els propers atacs es van beneficiar d’aquests tràgics esdeveniments…’

Els dies previs a l’atac, les apostes contra valors israelians negociats a la Borsa de Tel-Aviv van augmentar dramàticament, va dir el diari.

Per exemple, els investigadors van descobrir que entre el 14 de setembre i el 5 d’octubre es van vendre en descobert 4,4 milions de noves accions a Bank Leumi, un dels bancs més grans d’Israel. Els preus de les accions de Bank Leumi van caure el 23% entre el 4 i el 23 d’octubre.”

Si aquesta terrible hipòtesi es correspongués amb la realitat, jo no em sentiria capaç d’afrontar l’anàlisi d’una cosa tan espantosa. De fet, ja fa un parell de setmanes que aquest article està encallat al meu interior. Però el cert és que una cosa força semblant ja la vaig viure abans, una cosa força semblant ja va passar a Rwanda entre el 1990 i el 1994. Ara no es tractaria només d’una cosa tan espantosa com l’expulsió/eliminació de milions de palestins. Es tractaria també que aquesta hipòtesi seria un cop terrible per a tots els sectors palestins que, pel que sembla sense cap excepció, s’entossudeixen a presentar una unió entre ells sense fissures. A Thierry Meyssan segur que li haurà suposat un part treure-la a la llum. Es per pròpia experiència com n’és de dur intentar ajudar els qui no volen o no poden reconèixer la realitat.

Per part meva, tot això (les confirmacions cada cop més abundants que el Govern de Netanyahu coneixia prou que arribaria l’atac del 7 d’octubre) m’està recordant amb creixent precisió l’estratègia duta a terme per l’FPR (Front Patriòtic Ruandès) per aconseguir a Rwanda el canvi de règim que s’havien proposat les elits anglo-occidentals que utilitzaven els governs de Bill Clinton i Tony Blair com qui mou uns simples titelles. Un canvi de règim que implicava necessàriament un enorme genocidi i una neteja ètnica de la majoria hutu. Com ara l’expulsió/eliminació dels palestins des del Jordà fins al Mediterrani.

Mentre els poderosos mitjans dominants al món silenciaven la invasió de Rwanda per part d’Uganda/FPR l’1 d’octubre de 1990 o la presentaven com una rebel·lió alliberadora de la minoria tutsi oprimida pel Govern ruandès (de majoria hutu), la cúpula de l’FPR (compost fonamentalment per membres de l’antiga aristocràcia feudomilitar tutsi), liderada per Paul Kagame, anava provocant premeditadament i planificadament el genocidi dels tutsis de l’interior de Rwanda per part dels extremistes hutus. Seria la maquiavèl·lica i perversa excusa que li donaria el poder per via militar, eludint la via democràtica.

Aquesta estratègia que incloïa el genocidi i la neteja ètnica dels seus propis germans tutsis que van optar per romandre a Rwanda després de l’arribada de la democràcia, va quedar per sempre àmpliament provada a la interlocutòria del jutge Fernando Andreu Merelles, com ja havia estat provada també de manera menys documentada i extensa en la interlocutòria del jutge Jean Louis Bruguière. Com a promotor de la causa que va portar als quaranta mandats d’arrest emesos pel jutge espanyol, vaig tenir ocasió d’escoltar molts dels testimonis rellevants que van declarar a l’Audiència Nacional. Em limitaré a citar-ne només un, el lloctinent de l’FPR Abdul Ruzibiza.

El seu extraordinari llibre va ser traduït del kinyarwanda al francès per un membre del nostre equip. Abdul hi va recollir, dia a dia, la multitud d’esdeveniments que ell mateix va viure en primera persona i que fan incontestable la conclusió esmentada dels dos jutges. Des de fa ja dècades, alguns ens esforcem a travessar l’espessa foscor mediàtica que s’ha creat per ocultar aquesta clau fonamental per entendre les causes de les matances més grans que hi ha hagut després de la segona Guerra Mundial i coneixe’n els responsables. Una de les últimes vegades que ho vaig fer va ser a l’article del 9 d’abril de 2019 que vaig titular “La versió oficial del genocidi de Rwanda: una fake news gairebé perfecta”. Article que concloïa així:

“I la tercera i fonamental qüestió fa referència al suposat ‘inqüestionable’ que Paul Kagame va ser l’alliberador del genocidi. Però la realitat és absolutament oposada a un supòsit tan insostenible. Tant el jutge francès Jean Louis Bruguière com l’espanyol Fernando Andreu Merelles acusen Paul Kagame en les seves respectives actuacions d’haver optat, per assolir el poder, per un modus operandi que feia de la provocació i del caos les claus principals. Cercava el caos i els motius que justifiquessin l’opció militar i fessin impossible qualsevol marc democràtic. En una democràcia, que ja tenia data, una data molt propera, el seu grup minoritari no tenia cap possibilitat d’assolir el poder, el poder absolut que era la seva única fita. Especialment, va optar pel magnicidi, amb plena consciència que amb ell desencadenava el genocidi.”

Com reaccionar davant d’un monstre tan descomunal, sanguinari i devastador? Com reaccionar, nosaltres… éssers tan fràgils, vulnerables i impotents? Per part meva, continuaré transitant pels mateixos camins pels quals transito des de fa mig segle. Camins aparentment ineficaços, camins d’empatia, solidaritat, coratge, generositat, dignitat… Camins d’una dolorosa convivència amb massa ingenuïtat per part de massa semblants als qui estimo com a germans i als quals no aconsegueixo convèncer de la necessitat imperiosa de dedicar el temps necessari a informar-se en fonts no contaminades. Amics que tenen temps per a multitud de coses secundàries però no per a aquesta informació en què s’hi juga el futur de les seves famílies i fins i tot de la humanitat.

Per part meva, continuaré demanant a Déu pels nostres germans hutus, tutsis i congolesos (que segueixen sent els més grans oblidats del nostre món); per tants amics israelians i palestins (especialment pels palestins cristians de Betlem, que ens van acollir durant mesos); per tants ingenus argentins (a qui aquestes darreres setmanes passades a Argentina he vist tan perduts, sense les claus i el marc internacionals de comprensió que els permetés entendre el que els estan fent les mateixes elits que es troben darrere les tragèdies de Rwanda-Congo, Palestina-Israel, etc.); per tants conciutadans espanyols autocentrats i desinformats (còmplices, per tant, de les accions o inaccions del Govern espanyol)… En aquestes festes de Nadal, en un 2023 i un 2024 tan decisius, continuaré resant amb les sentides estrofes que León Gieco va regalar al món des de la província argentina de Santa Fe (la mateixa de la meva dona):

Solo le pido a Dios
Que el dolor no me sea indiferente
Que la reseca muerte no me encuentre
Vacío y solo sin haber hecho lo suficiente.

Solo le pido a Dios
Que lo injusto no me sea indiferente […]

Solo le pido a Dios
Que la guerra no me sea indiferente
Es un monstruo grande y pisa fuerte
Toda la pobre inocencia de la gente […]

Solo le pido a Dios
Que el engaño no me sea indiferente […]

Solo le pido a Dios
Que la guerra no me sea indiferente
Es un monstruo grande y pisa fuerte
Toda la pobre inocencia de la gente
Es un monstruo grande y pisa fuerte
Toda la pobre inocencia de la gente.

Foto: Borsa de Tel-Aviv.

La Borsa d'Israel demostra que es coneixien els atacs del 7 d'octubre (minuts 25-33) [La Magia de la Bolsa, 12.12.2023]