El 28 de maig de 2024, mig centenar de periodistes de 17 països, sota la bandera d’Històries Prohibides, han publicat una investigació, Rwanda Classificada, en què exposaven la repressió duta a terme per les autoritats ruandeses contra periodistes crítics, opositors polítics a l’estranger i estrangers, i contra els seus propis ciutadans mitjançant assassinats, xantatges, intimidacions i espionatge. Es tracta d’un fet inèdit en les tres dècades transcorregudes des de la conquesta militar de Rwanda per elements tutsis de l’exèrcit ugandès el 1994, sota el comandament de Paul Kagame, aleshores cap de la Intel·ligència Militar de l’exèrcit ugandès.

De fet, aquesta conquesta militar que va seguir a un atac contra un país sobirà i membre de les Nacions Unides se segueix presentant, el 2024, com una “gesta humanitària”, i els conqueridors gaudeixen de total impunitat pels seus crims, mentre que els mitjans de comunicació reben l’ordre de mantenir l’omertà sobre aquests crims.

Immediatament després de la publicació, l’informe va ser recollit pels principals mitjans de comunicació del món. Així va passar a Suïssa amb Le Temps, a França amb Radio-France Internationale (RFI), Le Monde, L’Humanité, Marianne i Libération, i a Bèlgica amb RTBF, Le Soir i La Libre Belgique. Fins i tot la revista alemanya Der Spiegel i Radio-Canada ho van difondre i ho van comentar.

Reacció immediata

Després de la publicació d’aquest informe i la seva cobertura als mitjans de comunicació, els funcionaris de Paul Kagame, tant dins com fora del país, van entrar en frenesí i van reaccionar en totes direccions.

A Bèlgica, aquest activisme va ser personificat per la cèlebre periodista del diari Le Soir, Colette Braeckman, que, en el termini d’un dia després de la publicació de l’informe, va escriure tres articles exalçant el dictador ruandès des de la infantesa als carrers i a la clandestinitat a Uganda com a nen soldat fins al seu accés al tron ​​ruandès el 1994:

  1. La infància d’un líder: el llarg camí de Paul Kagame cap al poder.
  2. Paul Kagame a través del prisma de la història.
  3. “Rwanda Classificada”: Paul Kagame, l’amo de Kigali, és també un hereu del passat.

A la mateixa Rwanda, el govern i el partit d’Estat FPR van reaccionar ràpidament denunciant i rebutjant aquest informe, perquè, segons el règim, els periodistes que el van investigar i redactar haurien estat comprats i, per tant, corromputs pel president de la RD del Congo, Félix Antoine Tshisekedi, per desprestigiar Kagame.

Seguiment lògic

En aquestes circumstàncies, quan un Estat acusa oficialment una associació estrangera de la societat civil d’actes de tal gravetat que fan malbé la seva reputació, és lògic que l’Estat presenti una denúncia contra l’associació davant les autoritats judicials dels països que l’acullen o davant les instàncies internacionals competents. I quan es tracta de periodistes, és a dir, d’empleats dels mitjans de comunicació, no sols han de ser perseguits, sinó que els seus ocupadors els han de castigar severament.

Així, els 50 periodistes d’Històries Prohibides que van investigar i van elaborar aquest reportatge seran perseguits pel règim de Kagame per “calúmnies” i “corrupció”, per haver estat subornats pel president de la RDC, com Kagame diu que en té proves. Però, alhora, els seus ocupadors –els mitjans de comunicació que els donen feina– els haurien de castigar, començant per l’acomiadament.

Reaccions dels periodistes en cas de no processament

Si els periodistes d’Històries Prohibides no són processats davant les autoritats judicials competents, per denúncia del règim de Paul Kagame, tindrien dret i seria convenient que demanessin alhora a les autoritats judicials que reparessin el mal que els han causat les greus acusacions que el règim de Kagame ha abocat contra ells, i que atempten contra la seva integritat física, moral i professional.

Prova: expectatives públiques i terminis

Tot i que aquest cas pugui semblar, per a alguns, trivial i de poc interès, ens sembla, pel que fa a nosaltres, una oportunitat per avaluar el nivell d’impunitat i omnipotència de què segueix gaudint el dictador Paul Kagame a Occident després de 30 anys de govern. Si no només aconsegueix silenciar aquests periodistes d’Històries Prohibides, sinó sobretot condemnar-los i enviar-los a l’atur, sabrem que segueix gaudint de la mateixa alta consideració a Occident. Però si no fa res amb aquests “temeraris” que s’han atrevit a denunciar els seus crims, serà senyal que la seva estrella s’està apagant, fins i tot a Occident.

Els resultats d’aquesta prova s’haurien de revelar a l’opinió pública abans dels terminis polítics imminents, en particular les eleccions europees i la farsa d’elecció del dictador Paul Kagame a Rwanda, on té garantit almenys el 99% dels vots i serà calorosament felicitat pels països de la Unió Europea.

A seguir.

Font: Echos d’Afrique

Rwanda Classificada: Investigació sobre la guerra secreta de Kigali a la RD del Congo (Forbidden Stories, 28.05.2024)
Es poden activar els subtítols automàtics