Els esdeveniments recents mostren canvis significatius en l’estratègia dels països occidentals que participen en el conflicte sirià. Els EUA han enviat forces de terra a la regió, incloses les unitats d’operacions especials. L’Exèrcit de l’Aire francès ha augmentat considerablement el nombre de sortides, i les tropes de reacció ràpida de França i unitats navals s’estan acostant a Síria.
El Regne Unit també ha començat a participar en els atacs de la coalició anti-ISIS liderada pels Estats Units en territori sirià. De la mateixa manera, Alemanya ha començat a desplegar els seus avions i a reubicar gairebé 1.200 soldats de reacció ràpida per al camp de batalla a Síria i l’Iraq. Turquia està desplegant una gran força d’atac militar a la frontera amb Síria, incloent-hi un nombre d’unitats blindades. Sembla que els poders de l’OTAN han comprès que ha fracassat l’estratègia adreçada a la destitució d’al-Assad per una àmplia gamma de grups militants, incloent-hi l’ISIS, que està recolzat per Turquia i els EUA.
D’acord amb l’escenari inicial aplicat per Occident, l’ISIS i altres grups militants, enganyosament anomenats l’oposició moderada, durien a terme un escenari com el de Líbia a Síria i derrocarien o preferiblement matarien al-Assad, sumint tot el país en el caos. Llavors la coalició liderada pels Estats Units començaria una operació militar a gran escala per aturar els terroristes que amenacen l’”oposició moderada” a Síria, desplegant forces de l’OTAN sobre el terreny i prenent el control de la infraestructura petroliera i logística crucial. Corporacions petroleres occidentals recolzades per l’OTAN restaurarien llavors la situació tal com existia fa més de 40 anys. Síria seria víctima de l’explotació total dels poders estrangers. El Mediterrani es convertiria en el llac interior de l’Aliança.
Ara està clar que Síria no caurà sota la pressió del grup terrorista. Les forces sirianes recolzades per Rússia i l’Iran estan cobrant impuls, ciutats i instal·lacions anteriorment controlades per militants són recapturades. Els aliats de l’OTAN necessiten amb urgència un nou pla per mantenir el control, almenys, del corredor de petroli del nord de l’Iraq i tractar de prendre avantatge d’aquesta oportunitat per involucrar Rússia en una guerra costosa llarga, és a dir, per aconseguir el que no van poder fer a Ucraïna. Això vol dir que el contingent de l’OTAN ha d’ocupar la infraestructura fonamental, incloent-hi jaciments petrolífers, abans que les forces governamentals sirianes l’alliberin. Contra el govern, la qual cosa vol dir contra Rússia i contra l’Iran, les forces s’establirien en parts d’una Síria dividida. La necessitat d’una excusa per posar en pràctica el canvi d’enfocament podria ser la raó per la qual l’atac del 13 de novembre a París no va ser impedit pels serveis especials occidentals.
La implicació del pla occidental per dividir Síria en una sèrie d’entitats vassalles condueix a 3 escenaris principals:
1) L’acumulació militar i l’escalada a la regió podria portar a obrir un conflicte militar entre l’OTAN i la coalició alternativa anti-ISIS liderada per Rússia. Aquest conflicte regional podria conduir fàcilment a una guerra mundial. D’altra banda, Turquia, un estat membre de l’OTAN, ja ha demostrat que està a punt per intensificar la situació a fi de defensar el seu negoci petrolier il·legal relacionat amb ISIS.
2) Si l’Exèrcit Àrab Sirià amb el suport de les forces de la milícia, l’Iran i Rússia no és capaç de mostrar un èxit significatiu en el camp de batalla, Síria podria ser fàcilment dividida per les forces terrestres recolzades per Occident i per forces aèries i serveis d’intel·ligència de l’OTAN. Una intervenció militar directa per prendre el control de l’estructura de petroli i punts logístics crucials també segueix sent possible. Fins i tot si l’OTAN i els seus aliats regionals prenen amb èxit el control d’una part important del país, és poc probable que evitin aquesta escalada. La situació seria més greu si s’establís un règim titella agressiu en el territori de Síria. Tenint en compte que la coalició alternativa anti-ISIS no deposaria les armes, un conflicte obert podria ser fàcilment provocat per les potències interessades.
3) Si les forces del govern sirià recolzades per Rússia i l’Iran prenen el control d’àrees clau del país, la coalició liderada pels Estats Units s’enfrontarà al fet que Síria està de facto alliberada dels grups terroristes. Podria evitar una intervenció militar directa de l’OTAN. En aquest cas, els països de l’OTAN podrien enfortir la seva presència a l’Iraq i utilitzar-lo com un punt de suport per posar en marxa accions més destructives contra Síria. Sigui com sigui, aquest és probablement l’escenari més segur per evitar una escalada mundial.