El senyor Kagame ha presentat dues querelles contra mi considerant que havia estat difamat en el llibre que he escrit (Les secrets du génocide rwandais – Enquête sur les mystères d’un président, publicat a éditions Duboiris), a través del qual l’acusava en la qüestió de l’atemptat del 6 d’abril de 1994 a Rwanda. Atemptat que va veure la mort de dos caps d’Estat i d’un equip francès. Després d’haver dipositat les proves i en el moment que ens preparàvem per saber les dates de l’audiència, vam quedat parats quan el meu advocat va rebre una carta de renúncia del senyor Kagame i l’Estat ruandès, després d’haver-nos fet treballar durant mesos per reunir proves per a la justícia francesa.

Crec que havien subestimat el gruix del dossier de càrrecs que jo havia acumulat sobre el senyor Kagame i l’Exèrcit Patriòtic Ruandès durant cinc anys d’investigació. Al dossier hi havia dos informes confidencials de les Nacions Unides i una carta de Kofi Annan que considera que l’Exèrcit Patriòtic Ruandès va cometre crims contra la humanitat. Hi havia igualment el projecte d’estatuts del partit (prohibit) de Pasteur Bizimungu, l’expresident de la República actualment a la presó a Kigali, que havia estat un alt càrrec de l’FPR i que va considerar en el seu dossier que el propi partit de Kagame, l’FPR, havia comès crims contra la humanitat. Sense parlar de testimonis, com el de l’antic ministre francès de Cooperació, Bernard Débré, o el comandant en cap dels cascos blaus belgues a Rwanda, el coronel Marchal, o un  diplomàtic camerunès que era l’assistent del representant personal del secretari general de Nacions Unides a Rwanda en el moment de l’atemptat i l’inici de la tragèdia, o també el periodista Pierre Péan que havia investigat sobre la qüestió de l’atemptat. Totes aquestes persones probablement haurien triturat el president Kagame i l’Estat ruandès. Van tenir por per primera vegada de ser humiliats per la investigació d’un periodista.

Totes aquestes persones tenien proves que el senyor Kagame és l’autor de l’atemptat del 6 d’abril de 1994 que va desencadenar tota la tragèdia de Rwanda. Van tenir por sobretot que després de ser presentats com a víctimes del genocidi, es veuria finalment que també hi havia botxins del costat dels tutsis de l’FPR i que paradoxalment cap d’ells no és inquietat actualment pel Tribunal Penal Internacional per a Rwanda (TPIR). Era la sorpresa o almenys l’aspecte revolucionari que comportaria aquest procés sobre els judicis que es duen a terme actualment al si del TPIR, el que va frenar el zel del president Kagame davant els tribunals francesos.

Charles Onana és un periodista d’investigació i assagista francès que treballa sobretot en l’àmbit de l’Àfrica dels Grans Llacs, havent escrit quatre llibres sobre el tema. És fundador d’Édions Duboiris.