Tot va començar amb el dejuni de quaranta-dos dies de Joan Carrero Saralegui, candidat al Premi Nobel de la Pau, realitzada a principis del 1997 per denunciar les matances perpetrades al Congo i que es feien en la indiferència general. El 18 de gener del 1997, el novè dia del dejuni, l’Exèrcit Patriòtic Ruandès va assassinar tres cooperants espanyols de Metges del Món. Al voltant de Joan Carrero s’ha creat el Fòrum Internacional per a la Veritat i la Justícia a l’Àfrica dels Grans Llacs.

“Durant aquests quatre anys no hem volgut fer teoria”, explica Jordi Palou Loverdos, l’advocat portaveu de les víctimes del Fòrum. “Hem reunit proves. La nostra acció judicial va més enllà de l’atemptat contra el Falcon 50 que és objecte d’una investigació judicial davant del jutge Bruguière. Fa referència als crims contra els espanyols i als crims contra els ruandesos i congolesos comesos entre l’1 de gener del 1990 i el juliol del 2002. Anant més enllà de la investigació de Bruguière, la causa judicial espanyola vol demostrar que, darrere l’objectiu de destituir Mobutu, hi havia la voluntat de Kagame i el seu entorn de criminals d’apoderar-se de les riqueses de l’est del Congo (or, diamants i, sobretot, coltan, utilitzat per a la fabricació de mòbils, míssils, etc.) en què intervenen grans empreses multinacionals”.

Paul Kagame i tots els blancs mentiders que li han donat suport tenen motius per preocupar-se. Ha arribat l’hora en què totes les manipulacions desplegades al voltant del sofriment humà sortiran a la llum. Kagame i el seu entorn apareixeran aleshores com el que són, criminals de guerra reconvertits en caps mafiosos responsables de milions de morts, que durant molt de temps han desestabilitzat l’Àfrica Central i esclavitzat el seu propi poble.

Final del llibre Noires fureurs, blancs menteurs – Rwanda 1990-1994, de Pierre Péan.