Les primeres paraules del seu pontificat han estat precisament les mateixes primeres paraules del Senyor ressuscitat. Unes paraules profètiques eficaces en les quals es fonamenta l’esperança dels cristians en el triomf final de la Pau, la més transcendental i urgent tasca de la humanitat. Unes paraules no només revestides de l’autoritat del Jesús prepasqual, sinó de l’autoritat d’aquell Senyor de la Història que acabava de vèncer la mort, la mentida i l’odi.

Ja he sentit i llegit tota mena de comentaris, la gran majoria d’ells bastant interessants, sobre el breu missatge de Lleó XIV enfront de la multitud de fidels que omplien la Plaça de sant Pere. Comentaris sobre la seva crida a la unitat, sobre la seva invocació final a santa María la mare de Déu, etc. I també molts altres comentaris sobre la seva persona, sobre el seu currículum vital, sobre el missatge contingut en l’elecció del seu nom papal, sobre el fet que es tracta d’un papa de consens entre els diferents sectors cardenalicis, etc.

Per part meva, avui vull centrar-me únicament en les seves primeres paraules. Així com en el fet significatiu, i per a mi summament esperançador, que hagi triat precisament aquestes, i no unes altres, entre les moltes que hagués pogut triar:

“La pau sigui amb tots vosaltres. Estimadíssims germans i germanes, aquest és la primera salutació del Crist ressuscitat, el Bon Pastor que ha donat la vida pel ramat de Déu. Jo també voldria que aquesta salutació de Pau entrés en el vostre cor i arribés a les vostres famílies, a totes les persones, siguin on siguin. A tots els pobles, a tota la Terra: La Pau sigui amb vosaltres. Aquesta és la Pau de Crist ressuscitat. Una Pau desarmada i una Pau desarmant, humil i perseverant. Prové de Déu. Déu, que ens estima a tots incondicionalment.”

Al llarg de tota la meva vida no ha deixat de sorprendre’m el fet que siguin pocs els cristians que fonamenten la seva fe precisament en les aparicions tangibles del Senyor ressuscitat. I també el fet que siguin menys encara els cristians que en aquestes les seves primeres paraules, profètiques i eficaces, fonamentin no sols una fe genèrica, sinó una fe específica en què la Pau del Crist ressuscitat, Senyor de la Història, triomfarà finalment.

Però… Com fonamentar aquesta certesa en aquesta salutació profètica del ressuscitat (salutació que Lleó XIV repeteix dues vegades, igual que Jesús ressuscitat a la sala en la qual es trobaven els seus temorosos deixebles), si ni tan sols estem convençuts que la corporeïtat de les seves aparicions formi part del kerigma pasqual (la primera formulació, breu i estandarditzada, de la fe pasqual dels deixebles)?

D’altra banda, la Pau hauria de ser la més important i urgent causa per a tota la humanitat. Però… Com no oblidar-nos de tal prioritat i urgència de la Pau estant com estem tan immersos i absorbits per les preocupacions quotidianes de les nostres acomodades societats? Ens oblidem tan fàcilment de tal prioritat i urgència quan la destrucció i el terror de la guerra no afecta ja la nostra generació o al nostre territori!

En tot cas, aquests són els motius pels quals l’any 2018 vaig publicar el llibre El “Shalom” del resucitado, que porta per subtítol “La salutació profètica creadora d’un Univers Nou”. Un llibre que, a diferència dels meus altres tres anteriors, ha interessat a poques persones. D’aquí ve que m’hagi commogut el fet que el flamant Lleó XIV hagi pronunciat aquesta mateixa salutació del Senyor ressuscitat en el mateix moment en el qual ha iniciat el seu primer missatge al balcó del Vaticà.

D’aquí ve que m’hagi omplert d’esperança el fet que Lleó XIV s’hagi centrat no només en la Resurrecció de Crist, i ni tan sols en les seves aparicions tangibles, sinó específicament en les seves primeres paraules, en la seva salutació inicial. Una salutació creadora d’allò que proclama. Es tracta d’una Nova Creació tan admirable com la Primera Creació, sorgida també de la Paraula de Déu.

Sis anys després, sense desanimar-me per la falta d’interès sobre el meu citat llibre, en un de nou, titulat La humanitat va cap a l’Harmagedon? O cap a la plenitud del Punt Omega?, tornava a centrar totes les meves anàlisis en les aparicions de Crist ressuscitat i en el seu incomprensible poder transformador de la Història. Un poder pacificador. Un poder que sol actuar a través dels “petits”. D’aquí el seu subtítol: “Els petits podrem provocar l’esfondrament de l’actual Imperi de la Mentida?”

Fins i tot em vaig atrevir a afirmar que l’univers ja està en aquell Punt Omega tan anhelat per Teilhard de Chardin. Em vaig atrevir a afirmar que l’univers ja va arribar a Ell en el moment mateix en el qual el Crist crucificat/ressuscitat, apareixent-se de manera tangible als seus amics, va transmutar la matèria i la va espiritualitzar per sempre en el seu cos gloriós. Per tal motiu, en el títol del llibre no em vaig referir a una marxa cap al Punt Omega, sinó cap a la plenitud del Punt Omega… en el qual ja estem!

Perquè si –tal com vaig argumentar, a fi de tenir una veritable perspectiva científica– reduíssim la història de l’univers a un període de 24 hores, només faria tres o quatre segons que haurien succeït aquelles aparicions, aquell transcendental salt evolutiu en el qual ja estem. Vaig intentar unificar així la visió de Teilhard de Chardin i el kerigma original cristià (El Senyor ha ressuscitat i se’ns ha aparegut a nosaltres, els seus amics). Kerigma que va ser, és i ha de continuar sent el misteri central de la nostra fe.

Acabo ja amb una cita de  El “Shalom” del resucitado. Una de les moltes que podria recollir d’entre totes aquelles que en, aquest llibre, es refereixen a la importància, centralitat i transcendència de la salutació del Senyor el capvespre d’aquell memorable dia de la seva Resurrecció:

“Aquest ‘Shalom’, creador i revelador alhora, és l’instant culminant de l’escena culminant de la història de l’Univers. Les aparicions del Senyor Jesús, amb el seu ‘Shalom’ sagrat en el centre d’elles, són per a mi la veritable clau que, transfigurada ja la matèria/energia en el cos gloriós del ressuscitat, un dia ens permetrà comprendre, reconciliar i recrear no solament la humanitat sinó tot l’Univers. Són la clau de volta que sosté tot el Cosmos, en el centre mateix d’ell. Com van proclamar els apòstols (radicalment transformats per aquestes aparicions) en enfrontar-se a les mateixes autoritats que feia tan sols uns dies havien condemnat a mort al seu mestre.”

El papa Lleó XIV dóna el seu primer misssatge des del Vaticà (Milenio, 08.05.2025)