Contraportada
L’analista internacional i periodista espanyola ens deixa una obra d’enorme valor radiogràfic i investigatiu, a mig camí entre l’assaig i la recopilació de testimonis i entrevistes sobre la realitat de l’anomenat cor de l’Àfrica. Les actuals intervencions europees de clar biaix neocolonial, les planificacions del poder corporatiu i les seves conseqüències més dramàtiques, que són els genocidis, són tractats aquí amb rigor i compromís comunicacional.
«Des de nena he alimentat el meu interès per aquestes terres llunyanes i desconegudes de l’Àfrica llegint i escoltant tot allò que tenia a mà, que no era gaire. El que va començar com un amor fomentat per les xerrades de les i els missioners a les escoles dels anys 80, combinat amb la meva passió per comunicar, va acabar convertint-se en la meva professió i especialització.
Després d’anys de treball i dedicació, el meu amor pel Continent Negre s’ha convertit en una visió crítica del paternalisme i els estereotips que dominaven i encara dominen les històries que ens arriben a Espanya, Europa, Occident… ara lluito cada dia per fer front a aquesta imatge perjudicial per als africans i africanes, que faig extensible a tots els pobles del Sud».
Rosa Moro
Pròleg de Javier Couso
El llibre que tens a les teves mans és un llibre valent i necessari. Valent perquè trenca amb una ocultació criminal envers un continent dessagnat per l’Occident ric de la superioritat moral, i necessari perquè, des del rigor amè, ajuda a entendre no només l’Àfrica, sinó fins on poden arribar les elits estatunidenques i els seus adlàters per mantenir l’ordre unipolar construït sobre matances, genocidis i dominació militar, política i cultural.
Les paraules “matança” o “genocidi” no són un recurs retòric ni, per descomptat, una exageració; parlem de més de deu milions de persones assassinades només a la regió dels Grans Llacs, una salvatjada que va commocionar el món venuda per les grans transnacionals de la informació gairebé com una catàstrofe natural inevitable, fruit del salvatgisme inherent als subdesenvolupats i sectaris africans. Trucs del determinisme racista per amagar el que va ser una massacre sistemàtica dels grans poders estatunidencs per mantenir el saqueig dels grans recursos naturals sota el subsòl de la zona i que són imprescindibles, no només per a les noves tecnologies, sinó per a la protecció de l’anglo-èlit que domina aquesta fase del turbocapitalisme ultraliberal.
En els temps de la jibarització de l’intel·lecte i de la conversió del periodisme i la indústria cultural en armes avançades de colonització mental, com bé demostren els plans de l’OTAN per a la guerra cognitiva, el llibre de Rosa Moro és una eina que s’endinsa, també, a l’entramat d’experts, periodistes, centres de pensament i polítics que, regats amb diners, participen en l’ocultació d’un genocidi que podria sobrepassar l’horror de l’Holocaust nazi.
L’Àfrica no ha estat al radar comunicatiu espanyol, tot i comptar amb un passat colonial en aquest continent; no és un debat que prenyi les nostres discussions polítiques o periodístiques. En l’àmbit de l’esquerra, exceptuant el Magrib per la qüestió històrica del Sàhara Occidental, el tractament de les qüestions africanes es fa més proper al voluntariat d’oenagé o a les aproximacions caritatives del progressisme tercermundista, que no pas a un rigor que hauria d’impregnar una proposta de política exterior diferent des dels sectors que pretenen un canvi real per al nostre país.
Res que hagi de sorprendre, ja que el mateix abordatge que es duu a terme amb totes les qüestions medul·lars que han de regir el nostre pensament per construir alternatives viables a la posició subalterna com a perifèria estatunidenca i flanc sud de la Unió Europea amb el nostre veïnatge africà. Davant d’anàlisis serioses i rigoroses, l’esquerra, que cada cop més és exesquerra, es mou en una cosmovisió postmoderna i naïf que la col·loca, cada vegada més, als paràmetres d’una mena de sucursal del Partit Demòcrata estatunidenc, abandonant les posicions del socialisme històric.
Per això aquest llibre és tan necessari, perquè ens dóna eines per entendre de manera multidimensional, per mitjà de fets terribles, la realitat d’un neocolonialisme criminal del qual, vulguem o no, forma part el nostre país, la seva elit política, la seva premsa i, per la seva desinformació, la nostra pròpia població que viu al marge de la possibilitat, tan sols, d’entendre el món que ens envolta impossibilitada de prendre decisions polítiques per emprendre una deriva criminal que, a més, és suïcida per a la nostra classe treballadora.
Vaig conèixer Rosa Moro en un programa de debat internacional, d’aquells que a vegades abans ens convidaven, i em va deixar captivat pel seu verb àgil i comprensible per entendre realitats complexes com les del continent africà. Confirmo que no ha estat només amb la paraula parlada, ja que amb l’escrita ha aconseguit la mateixa perícia i aquest llibre ho demostra. Aconseguir una lectura fàcil de temes feixucs és un art que pocs poden aconseguir i, com moltes bones escriptores que abans van polir el seu ofici en el periodisme, puc dir sense equivocar-me que la Rosa ho ha aconseguit.
Tens a les teves mans un llibre que entra com l’aigua, tot i ser extremadament dur. No puc negar que m’ha deixat tocat per l’horror i l’ocultació dels fets que descriu, i a desgrat d’això aconsegueix donar dades, testimonis o fonts mentre devores les seves pàgines sense desconnectar de la lectura.
Aquest llibre és una manera fantàstica de començar a conèixer el continent veí, no només a nivell històric, sinó amb uns fets que, encara avui, segueixen produint-se. També és una prova de càrrec que posa al seu lloc els grans mitjans que dominen la informació que rebem que, cada cop concordo més amb la Rosa, ens venen mercaderia podrida que ens intoxica l’ànima. Aquest llibre, finalment, constitueix una bona eina per armar-nos moralment i políticament davant d’un món les elits assassines del qual no dubten a recórrer al genocidi per mantenir els seus privilegis a costa del patiment de la majoria de la població mundial.
Per això, per ajudar a denunciar un genocidi, per reivindicar la justícia per a aquest continent oblidat, per la valentia, pel rigor i la bona escriptura, gràcies, Rosa!
Font: Umoya