“Els russos han decidit que no hi ha manera de negociar la fi d’això. Ningú negociarà de bona fe; per tant, hem d’esclafar l’enemic. I això és el que s’acosta.” (Coronel Douglas MacGregor, minut 9:35)
“En sentit estricte, encara no hem començat res” (Vladimir Putin).
La guerra a Ucraïna no s’acabarà amb un acord negociat. Els russos ja han deixat clar que no confien en els Estats Units, així que no perdran el temps en una xerrada sense sentit. El que els russos faran és seguir l’única opció que tenen a la seva disposició: arrasaran l’exèrcit ucraïnès, reduiran a runes gran part del país i obligaran els dirigents polítics a complir les seves exigències de seguretat. És una manera d’actuar sagnant i malbaratadora, però realment no hi ha cap altra opció. Putin no permetrà que l’OTAN col·loqui el seu exèrcit hostil i els seus emplaçaments de míssils a la frontera russa. Defensarà el seu país tan bé com pugui eliminant proactivament les amenaces emergents a Ucraïna. Aquesta és la raó per la qual Putin ha convocat 300.000 reservistes addicionals per servir a Ucraïna, perquè els russos estan compromesos a derrotar l’exèrcit ucraïnès i portar la guerra a un final ràpid. Vet aquí un breu resum del coronel Douglas MacGregor:
“La guerra de Washington amb Rússia és el resultat d’un pla acuradament elaborat per involucrar Rússia en un conflicte amb el veí ucraïnès. Des del moment en què el president Putin va indicar que el seu govern no toleraria una presència militar de l’OTAN a les portes de Rússia a Ucraïna, Washington va intentar accelerar el desenvolupament d’Ucraïna per convertir-la en una potència militar regional hostil a Rússia. El cop del Maidan va permetre als agents de Washington a Kíiv instal·lar un govern que cooperaria amb aquest projecte. La recent admissió de la primera ministra Merkel que ella i els seus col·legues europeus van intentar explotar els Acords de Minsk per guanyar temps per a la construcció militar a Ucraïna confirma la tràgica veritat d’aquest assumpte.” (“Coronel estatunidenc explica el paper dels Estats Units en la provocació del conflicte entre Rússia i Ucraïna”, Lifesite)
Es tracta d’un resum excel·lent dels esdeveniments que han desembocat en l’actualitat, encara que hauríem de dedicar una mica més de temps als comentaris d’Angela Merkel. El que Merkel realment va dir a la seva entrevista amb Die Zeit va ser el següent:
“‘L’Acord de Minsk de 2014 va ser un intent de guanyar temps per a Ucraïna. Ucraïna va utilitzar aquest temps per fer-se més forta, com es pot veure avui.’ Segons l’excancellera, ‘estava clar per a tothom’ que el conflicte estava suspès i que el problema no estava resolt, ‘però va ser exactament el que va donar a Ucraïna aquest temps impagable’.” (Agència de notícies Tass)
Merkel ha estat durament criticada per admetre que ella i els altres líders occidentals van enganyar deliberadament Rússia sobre les seves veritables intencions respecte a Minsk. El fet és que no tenien intenció de pressionar Ucraïna perquè complís els termes del tractat i ho sabien des del principi. El que sabem del cert és que ni Merkel ni els seus aliats no van estar mai interessats en la pau. En segon lloc, ara sabem que van mantenir el frau durant 7 anys abans que Merkel ho revelés i admetés el que realment estaven tramant. I, finalment, ara sabem pels comentaris de Merkel que l’objectiu estratègic de Washington era l’oposat a l’acord de Minsk. El veritable objectiu era crear una Ucraïna fortament militaritzada que prosseguís la guerra per poders de Washington contra Rússia. Aquest era l‘objectiu principal, la guerra contra Rússia.
Així doncs, per què Putin s’havia de plantejar ni tan sols negociar amb gent així, gent que es va limitar a mentir-lo a la cara durant 7 anys mentre inundaven el país d’armes que s’utilitzarien per matar militars russos?
I quin era l’objectiu que obligava Merkel i els seus col·legues de Washington a mentir?
Volien una guerra, que és la mateixa raó per la qual Boris Johnson va fer malbé un acord que Zelenski havia negociat amb Moscou el març. Johnson va sabotejar l’acord perquè Washington volia una guerra. Així de senzill.
Però mentir té un preu, i aquest preu ve en forma de desconfiança, que és l’erosió perniciosa de la confiança que fa impossible resoldre qüestions d’interès mutu. El vicepresident rus del Consell de Seguretat Nacional, Dmitri Medvédev, s’ha expressat aquesta mateixa setmana en els termes més amargs. Va dir:
El comportament de Washington i altres països aquest any “és el darrer advertiment a totes les nacions: no hi pot haver cap tracte amb el món anglosaxó [perquè] és un lladre, un estafador, un tafur que podria fer qualsevol cosa… A partir d’ara en prescindirem fins que arribi al poder una nova generació de polítics assenyats… No hi ha ningú a Occident amb qui puguem tractar res per cap motiu.” (L’expresident rus esbossa un calendari per a la reconciliació amb Occident, RT)
Per descomptat, als bel·licistes de Washington no els molestarà la perspectiva que es trenquin les relacions amb Rússia, de fet probablement l’acullin amb satisfacció. Però no es pot dir el mateix a Europa. Europa lamentarà haver-se lligat a l’enclusa de Washington i haver-se llançat al mar. En algun moment del futur proper –quan per fi s’adonin que la seva supervivència econòmica està inextricablement lligada a l’accés a combustibles fòssils barats– els líders de la UE canviaran de rumb i aplicaran una política que garanteixi la seva pròpia prosperitat. Es retiraran de la guerra eterna de l’OTAN i s’uniran a les files de les nacions civilitzades que cerquen un futur segur i econòmicament integrat. Esperem que fins i tot el NordStream, destruït en el major acte de sabotatge industrial de l’era moderna, torni a connectar-se establint la principal artèria energètica que uneix Rússia amb la UE a la zona de lliure comerç més gran del món. Amb el temps, s’imposarà el sentit comú i Europa sortirà de la depressió provocada per la seva aliança amb Washington. Però, primer, la conflagració entre Rússia i Occident s’ha de desenvolupar a Ucraïna, i el “Garant de la Seguretat Global” ha de ser reemplaçat per l’única nació disposada a lluitar contra Goliat en els seus propis termes en una contesa en què el guanyador s’ho emporta tot. Ucraïna es perfila com la batalla decisiva en la guerra contra el “sistema basat en regles”, una guerra en què els Estats Units utilitzaran “tots els trucs de llibre” per mantenir el seu control del poder. Feu una ullada a aquesta breu ressenya de l’analista polític John Mearsheimer, que explica els mitjans pels quals els Estats Units han preservat el seu paper dominant en l’ordre mundial:
“No es pot subestimar com de despietats són els Estats Units. Tot això està encobert als llibres de text i a les classes que rebem quan creixem perquè tot forma part del nacionalisme. El nacionalisme consisteix a crear mites sobre com n’és de meravellós el teu país. Estats Units està bé o està malament, mai fem res de dolent. (Però) si ens fixem en com han funcionat els Estats Units al llarg del temps, és realment sorprenent com n’hem estat de despietats. I el mateix passa amb els britànics, però ho encobrim, així que només dic que si ets ucraïnès i vius al costat d’un Estat poderós com Rússia, o ets cubà i vius al costat d’un Estat poderós com els Estats Units, has de tenir molta cura, perquè és com dormir al llit amb un elefant. Si aquest elefant se’t tira al damunt, estàs mort. S’ha de tenir molta cura. Estic content que el món funcioni així? No, no me n’alegro. Però així funciona el món, per bé o per mal.” (John Mearsheimer, “Com funciona el món”, YouTube, 1 minut)
Conclusió: Les perspectives de pau a Ucraïna són nul·les. L’establishment de la política exterior dels Estats Units ha decidit que l’única manera de revertir l’accelerat declivi dels Estats Units és a través de la confrontació militar directa. La guerra a Ucraïna és la primera manifestació d‘aquesta decisió. D’altra banda, Rússia ja no dona cap importància a les negociacions amb Occident, perquè no es pot confiar que els dirigents occidentals respectin els seus compromisos o compleixin les obligacions que els imposen els tractats. Les diferències irreconciliables de les dues parts principals fan que l‘escalada sigui inevitable. Mancant un soci en què es pugui confiar, Putin només té una opció per resoldre el conflicte: una força militar aclaparadora. Per això va convocar 300.000 reservistes per servir a Ucraïna, i per això en convocarà 300.000 més si són necessaris. Putin s’adona que l’única manera d’avançar és reprenent durament i ràpidament i imposar el seu propi acord als vençuts. Això és exactament el que Mearsheimer va predir fa només unes setmanes quan va dir això:
“Els russos no giraran cua i es faran els morts. De fet, el que els russos faran és aixafar els ucraïnesos. Trauran l’artilleria pesada. Convertiran en runes llocs com Kíiv i altres ciutats d’Ucraïna. Faran Fallujes, faran Mossuls, faran Groznis… Quan una gran potència se sent amenaçada… els russos faran tot el possible a Ucraïna per assegurar-se la victòria… Cal entendre que del que estem parlant aquí és d’arraconar una gran potència amb armes nuclears, que veu el que està passant com una amenaça existencial. Això és realment perillós.” (John Mearsheimer, Twitter)
Aleshores, si sabem que Rússia intentarà posar fi a la guerra derrotant l’exèrcit ucraïnès, què hem d’esperar en un futur proper?
Aquesta és una pregunta a la que han respost diversos analistes que han seguit de prop la guerra des del principi. En un minut oferirem alguns paràgrafs de cadascun d’ells, però abans, vet aquí un resum de les reunions que van tenir lloc la setmana passada i que suggereixen que una gran ofensiva russa podria estar a poques setmanes de produir-se. L’extracte és d’un article a Consortium News per Patrick Lawrence:
“Alexander Mercouris… va enumerar recentment l’excepcional sèrie de reunions que Putin ha mantingut durant les dues darreres setmanes amb tot l’estament militar i de seguretat nacional de… A Moscou, el líder rus es va reunir amb tots els alts comandaments militars i funcionaris de seguretat nacional (inclòs) Sergei Surovikan, el general que va posar a càrrec de l’operació ucraïnesa…
Posteriorment, Putin va volar a Minsk amb el ministre d’Afers Estrangers, Sergei Lavrov, i el ministre de Defensa, Sergei Shoigu, per mantenir intercanvis amb els dirigents polítics i militars bielorussos. A continuació, es va reunir amb els líders de les dues repúbliques, Donetsk i Lugansk, que es van incorporar a la Federació Russa mitjançant referèndum la tardor passada.
És impossible no arribar a la conclusió que aquestes reunions consecutives, amb prou feines cobertes per la premsa occidental, presagien una nova iniciativa militar a curt o mitjà termini a Ucraïna. Com va dir Mercouris: ‘Una cosa gran està en camí’.
Una de les trobades més interessants de tot això va tenir lloc a Pequín la setmana passada, quan Dmitri Medvédev, actual vicepresident del Consell de Seguretat rus i proper a Putin des de fa molt de temps, va mantenir converses amb Xi Jinping.
En algun moment, en un futur no gaire llunyà, la guerra de retòrica buida en nom de l’arrogància imperial s’afeblirà i derivarà cap al col·lapse. Aquest grau de distanciament surrealista de la realitat senzillament no es pot mantenir indefinidament, no davant una nova iniciativa russa, sigui quina sigui la forma que adopti.” (PATRICK LAWRENCE: “A War of Rhetoric & Reality”, Consortium News)
Té raó Lawrence? Hi ha “una cosa gran en camí”?
Sens dubte, això sembla. A l’espai que segueix he transcrit cites de vídeos recents amb el coronel MacGregor i Alexander Mercouris, dos dels millors i més fiables analistes de la guerra a Ucraïna. Tots dos coincideixen que una “ofensiva d’hivern” russa tindrà lloc en un futur proper, i tots dos coincideixen en els objectius estratègics de l’operació. Vet aquí un fragment de MacGregor:
“El poble estatunidenc no entén realment que l’Exèrcit ucraïnès al Donbass està a punt del col·lapse. Han patit centenars de milers de baixes… (i) s’acosten als cent cinquanta mil morts. La 93a Brigada de l’Exèrcit Ucraïnès acaba de retirar-se de Bahkmut –que els russos han convertit en un bany de sang ucraïnès– i ho han fet després de patir un 70% de baixes. Per a ells, això vol dir que de 4.000 homes… es van retirar amb uns 1.200. Això és una catàstrofe, però això és el que realment està passant. I quan els russos finalment llancin la seva ofensiva, els estatunidencs veuran tot aquest castell de cartes esfondrar-se. Aleshores l’única pregunta és, algú s’aixecarà finalment i posarà fi a aquesta narrativa totalment falsa?” (“Coronel Douglas MacGregor“, Real America, Rumble, 8:45 min)
I aquí n’hi ha més de MacGregor:
“Cada vegada sembla més que els russos volen completar primer la seva tasca al Donbass. Volen eliminar totes les forces ucraïneses que són al Donbass… Recordeu, aquesta va ser sempre una mesura d’economia de força. Va ser dissenyada per matxucar el màxim possible d’ucraïnesos al menor cost possible per als russos. Això és el que ha estat passant al sud d’Ucraïna (i) continua. Ha funcionat brillantment. I Surovikin, el comandant del teatre d’operacions, ha dit que continuarà així fins que estigui llest per llançar la seva ofensiva. Quan es llanci l’ofensiva, serà una batalla molt diferent, però l’interessant és que els ucraïnesos han patit tantes baixes al sud, que comencem a sentir informes que estan a punt del col·lapse. I és per això que estem escoltant informacions sobre nois adolescents de 14 o 15 anys pressionats al servei… i estem rebent vídeos de soldats ucraïnesos dient: ‘Més val que la gent de Kíiv esperi que els russos arribin a ells abans que nosaltres… perquè els matarem’. Parlen de gent del govern, perquè no veuen proves que al govern de Zelenski… li importin un rave. S’estan quedant sense menjar i sense roba, s’estan congelant, estan patint moltes baixes i els estan fent retrocedir.” (“Tindrà Ucraïna prou potència de foc?“, Coronel MacGregor, Judging Freedom, YouTube, 17:35 min)
Tant MacGregor com Mercouris semblen estar d’acord en que l’estratègia russa consisteix a “matxucar” l’enemic (matant el màxim nombre possible de tropes ucraïneses), consolidar els èxits russos alhora que amplien el control sobre les zones de l’est i del Mar Negre i, finalment, dividir Ucraïna en dues entitats separades: un “Estat disfuncional” a l’oest i un Estat indústrialitzat i pròsper a l’est. Vet aquí Alexander Mercouris d’una recent actualització a YouTube:
“La meva forta impressió és que… el focus de l’ofensiva russa d’hivern –que de fet està arribant– serà posar fi a la batalla al Donbass, trencar la resistència ucraïnesa al Donbass, desallotjant les forces ucraïneses de la República Popular de Donetsk. No em sembla que els russos estiguin planejant un gran avenç sobre Kíiv o sobre Ucraïna occidental. No és això el que diuen aquests comentaris del general Gerasimov… els russos s’estan centrant en Donetsk… És de ‘baix risc’ però és altament efectiu. Està matxucant l’Exèrcit Ucraïnès exactament com va dir el general Surovikin, està afeblint la capacitat futura d’Ucraïna per continuar la guerra i –al mateix temps– compleix la missió principal de Rússia que, des del principi, ha estat l’alliberament del Donbass.
Ara bé, això no s’acabarà aquí. Altres funcionaris russos han estat dient que el 2023, hauríem de veure la recaptura de la regió de Kherson… i segurament hi haurà altres avenços russos en altres llocs. Però la batalla principal era, i continua sent, el Donbass. Un cop guanyada aquesta batalla, un cop trencada la resistència ucraïnesa, l’exèrcit ucraïnès romandrà fatalment afeblit… cosa que significa que Ucraïna no només haurà perdut la regió més industrialitzada, i la zona més fortificada. També significarà que els russos tindran accés sense obstacles fins a la riba oriental del riu Dnièper. En aquest punt, estaran en condicions de tallar Ucraïna per la meitat. Això em sembla lògic i em sembla clar que aquest és el pla rus. No ho amaguen, però mantenen la gent en suspens i fent conjectures sobre les tropes que són a Bielorússia. Però sospito que l’objectiu principal d’aquestes forces és immobilitzar els soldats ucraïnesos… al voltant de Kíiv davant d’una possible ofensiva russa allà, i contrarestar la gran acumulació de tropes poloneses. Això és el que ha estat dient Gerasimov.” (“Alexander Mercouris on Ukraine“, YouTube; 31:35 min)
Tot i que ningú pot predir el futur amb absoluta certesa, sembla que tant MacGregor com Mercouris dominen prou els fets perquè la seva hipòtesi no es pugui descartar per endavant. De fet, la trajectòria actual del conflicte suggereix que les seves prediccions són probablement encertades. En qualsevol cas, no haurem d’esperar gaire per saber-ho. Les temperatures estan baixant ràpidament arreu d’Ucraïna, cosa que permet el moviment sense traves de tancs i vehicles blindats. L’ofensiva hivernal russa és probablement a poques setmanes de distància.
Font: The Unz Review
Vladímir Putin va encapçalar aquest 21 de desembre una reunió del Col·legi del Ministeri de Defensa de Rússia en què es resumeixen els resultats de l'activitat de les Forces Armades el 2022 i es plantegen les tasques per a l'any vinent.