El mapa s’ha elaborat específicament per mostrar els llocs del genocidi i altres massacres a gran escala que van tenir lloc a Rwanda. El mapa va ser encarregat per “Projustitia-Rwanda”, una associació de drets humans fundada l’any 2000, i ha estat realitzat per Jean Damascène Rugomboka.

Jean Damascène Rugomboka està ben qualificat per dibuixar un mapa d’aquest tipus, ja que ha adquirit els coneixements necessaris gràcies a la seva formació en fotogrametria, cartografia, fotointerpretació i anàlisi d’imatges de satèl·lit, formació impartida per l’Institut Internacional de Prospecció Aeroespacial i Ciències de la Terra d’Enschede (Països Baixos). També és enginyer forestal, amb un màster a la Universitat de Bangor (Regne Unit).

Què mostra el mapa i què confirmen les indicacions del mapa?

Les dades i la informació del mapa es basen en la recopilació de testimonis sobre els noms i el nombre dels emplaçaments de massacres i genocidis rebuts per Projustitia des de l’any 2000.

També és el resultat de la feina dels voluntaris a totes les prefectures de Rwanda. Finalment, s’han consultat llibres de referència autoritzats sobre els esdeveniments de Rwanda de 1990 a 1994.

 Això és el que indica clarament el mapa:

– 1 / Pel que fa al contingut en si, el mapa indica els llocs de les matances i genocidis.

Mostra la ubicació de les posicions ocupades per l’FPR-Inkotanyi fins al febrer del 1993. Cal recordar que, després de la signatura dels Acords d’Arusha, el 4 d’agost del 1993, es va autoritzar l’FPR a ocupar militarment l’edifici del Parlament ruandès, conegut com a CND (Consell Nacional per al Desenvolupament), al centre de Kigali. L’anotador del mapa també mostra com es van canviar intencionadament els noms dels llocs per desviar i confondre les ments amb l’objectiu de prendre les terres als seus propietaris legals i en paral·lel a la falsificació de les estadístiques pel que fa al nombre de la població per establir la ideologia i les mentides polítiques del nou poder.

Finalment, el mapa ens permet assenyalar, per denunciar-ho, les burdes mentides que s’amaguen rere els monuments commemoratius de les matances i genocidis erigits pel règim a tot Rwanda.

– 2 / L’evolució de la guerra des de l’octubre del 1990.

Hem distingit tres fases d’aquesta guerra per comprendre millor la naturalesa i les especificitats dels assassinats i matances que s’han succeït o solapat.

En primer lloc, la invasió de l’FPR des d’Uganda, l’1 d’octubre del 1990, fins a la signatura dels Acords d’Arusha, el 4 d’agost del 1993.

Després, l’ofensiva de l’FPR per violar els Acords d’Arusha des del 6 d’abril de 1994 fins a la seva conquesta total del poder, el juliol del 1994.

Finalment, la guerra que el mateix FPR ha estat lliurant contra el poble ruandès des que va prendre el poder el 1994 fins avui, el 2021.

 Aquestes tres fases ens porten a parlar de TRES genocidis que, en conjunt, constitueixen el “genocidi ruandès”.

– 3 / Les xifres de les víctimes del genocidi i altres matances.

L’anàlisi i la comparació del nombre de víctimes que mostren “els llocs de les matances i els monuments commemoratius del genocidi” permeten comprendre el problema.

El total dels llocs de les matances és de 2.441.168 morts. En el cas dels monuments commemoratius del genocidi, el nombre de morts indicat és de 1.640.638.

El Ministeri de l’Interior va donar els resultats del cens general de població realitzat pel PNUD el 15 d’agost del 1991. Aquest cens mostra que la població total de Rwanda era de 7.155.391 habitants, inclosos 250.077 estrangers. Aquesta població es distribuïa de la següent manera: hutus 85%, tutsis 14%, twas 1%.

Aquest cens va mostrar amb més precisió que els tutsis eren 597. 459. Tenint en compte la taxa de creixement del 3%, es podria estimar que el 1994 van arribar a la xifra de 650.000.

En un altre cens realitzat per l’FPR el desembre de 1994, el nombre de supervivents tutsis es va estimar en 400.000 persones. Només que IBUKA va revisar aquesta xifra a la baixa i la va fixar arbitràriament en 300.000.

L’ONAPO també havia publicat el número de la població ruandesa en el marc de la seva missió com a Oficina Nacional de Població. Trobareu les seves estadístiques en la següent taula.

4 / La confrontació de les xifres oficials admeses pel règim de l’FPR amb estadístiques científiques i realistes.

Així, la població ruandesa es distribuïa de la següent manera:

* 6.466.285 hutus

* 590.900 tutsis

* 29.165 twas

* 62.865 altres

És a dir, un total de 7.149.215

Si prenem el nombre de víctimes de les massacres, que és de 2.411.168, restant el nombre de supervivents tutsis, que és de 300.000 segons IBUKA, les víctimes restants, que són 2.111.168, són per tant hutus i twas.

Quines víctimes hi ha al Memorial de Kigali-Gisozi?

Per il·lustrar el nostre punt, prenguem el cas d’un sol lloc per analitzar i detectar fàcilment la flagrant contradicció de les xifres.

El desembre del 2000, el Centre Commemoratiu del Genocidi de Kigali, a Gisozi, va albergar oficialment les restes de 259.000 víctimes.

El 1991, la prefectura de Kigali-Ville tenia una població de 234.472 habitants. Tenint en compte la taxa de creixement estimada del 3%, Kigali-Ville tenia per tant una població d’aproximadament 255.574 habitants el 1992, una mica menys que les víctimes les restes de les quals s’exposen al Memorial de Gisozi, Kigali-Ville. En termes absoluts, això significaria que tots els habitants de Kigali-Ville, hutus, tutsis, així com twas, haurien estat exterminats i les seves restes descansarien en aquest Memorial.

I si es té en compte que el darrer cens va estimar el nombre de tutsis a Kigali-Ville en 40.078, molt menys que les 259.000 víctimes les restes de les quals estan exposades en aquest monument, es pot concloure que la diferència de 218.982 (259.000 – 40.070) constitueix el nombre de víctimes hutus i twas exposades en aquest memorial de Kigali-Gisozi, perquè si, fins i tot, tots els tutsis de Kigali-Ville haguessin estat assassinats, cosa que no és el cas, perquè hi va haver supervivents que van testificar, el nombre de víctimes tutsis no arribaria al nombre de les restes de les persones exposades al memorial de Gisozi.

Suposant que tots els tutsis assassinats a tot el país fossin entre 280.000 i 300.000, això vol dir que tots van ser enterrats o exposats al Memorial Gisozi de Kigali. En aquest cas, es planteja la qüestió: d’on procedeixen les restes d’altres suposades víctimes tutsis, repartides en diversos monuments del país? Això és més interessant pel fet que fins i tot en algunes regions (prefectures o municipis) on els tutsis eren molt escassos i fins i tot desconeguts, el règim de l’FPR ha erigit diversos monuments commemoratius que suposadament alberguen les restes dels tutsis. Per exemple, a Ruhengeri, on només hi vivien 3.705 tutsis segons el darrer cens, es van erigir desenes de monuments commemoratius del “genocidi” a cada municipi.

Cadascú pot comparar el que sap sobre el seu municipi o prefectura amb la informació del mapa sobre els llocs de les matances i el genocidi per comprendre la realitat del genocidi a Rwanda.

Només la veritat ens alliberarà a tots els ruandesos

La veritable explicació és que hi ha 110 monuments commemoratius del genocidi a tot el país i 287 llocs de matances que alberguen les restes de tutsis, hutus i twas, i fins i tot d’estrangers. Això s’ha il·lustrat al mapa que mostra els llocs del genocidi i les matances a tot Rwanda. On són les restes dels 2.000.000 d’hutus?

Lògicament, i segons dades estadístiques fiables, aquestes restes estan distribuïdes en els 110 monuments commemoratius del país. Altres restes segueixen disperses per turons i valls de Rwanda. Aquest mapa mostra clarament que hi va haver un genocidi comès contra els hutus, entenent que el genocidi contra els tutsis ja ha estat reconegut.

Totes les víctimes són ruandeses i van ser assassinades per ruandesos

Després de 27 anys de desinformació, encobriment i exercici d’instauració de la mentida com a forma de govern, el president Kagame ha admès que els hutus van ser massacrats.

El que no ha dit ha estat el nombre de víctimes, quan i on van ser assassinades, per què van ser assassinades, on són les seves restes, qui les va manar matar i què seguirà després d’aquest reconeixement.

Algunes de les respostes es donen amb l’ajuda del mapa esmentat. El resum es recull al quadern de mapes de forma succinta.

Conclusió

Seria interessant que coneguéssim el nombre total de morts, perquè a més de les xifres que tenim al mapa de Rwanda, necessitaríem també les de la RD del Congo, Tanzània, Burundi, Uganda… per tenir una xifra única de ruandesos massacrats.

Després de més de 27 anys en la mentida, ja seria hora de saber el que va passar al nostre país, d’explicar-ho als altres i d’escriure la veritable Història de Rwanda.

La llibertat no es regala. És el fruit d’una àrdua lluita, perquè s’arrenca estratègicament pel valor de cadascun dels seus elements.

Jean Damascène Rugomboka
rugojean@hotmail.com

Font: Echos d’Afrique