Només en una setmana he tingut notícia de la mort després de la vaccinació de dues dones més. Eren conegudes d’amigues nostres. Aquestes formen part del reduït cercle de persones amb les que tenim contacte. Són, per tant, només una petitíssima mostra del que ha d’estar passant a escala mundial. Els qui han mort o han patit efectes adversos greus després de la vaccinació han de ser centenars de milers. La segona víctima, de 28 anys, sense malalties conegudes, va morir només unes hores després de ser vaccinada. Realitzava treballs domèstics. La seva patrona, totalment condicionada per la tendenciosa, fanàtica i perillosa propaganda mediàtica massiva, li havia exigit que es vaccinés si volia seguir treballant per a ella. Per descomptat, res d’això ho podrà llegir vostè als diaris. Ni de bon tros, veure-ho a les televisions. Per la qual cosa els ciutadans són privats sistemàticament d’una informació absolutament necessària per decidir si vaccinar-se o no.

Ara l’última moda consisteix a mostrar-nos alguns negacionistes ingressats a les UCIs. Per contra, aquells que han mort o patit efectes adversos greus després de la vaccinació no existeixen. A l’Olimp del nostre món globalitzat, els déus han decidit que el seu nombre és tan insignificant que no cal perdre temps en estadístiques. És alliçonador el fet que a Israel, el país que ha assolit en menys temps una taxa de vaccinació molt superior a la de la resta de països del món, s’hagi hagut de constituir un comitè no governamental per investigar l’altíssima taxa de defuncions i efectes adversos greus després de la vaccinació. Altíssima taxa que el Govern d’Israel, la farmacèutica Pfizer i els mitjans de comunicació estan ocultant sistemàticament. Tanmateix, i malgrat els seus limitats mitjans i camp d’investigació, aquest comitè ha pogut confirmar milers de casos de mortalitat o de greus efectes adversos.

I què hem de dir del silenci de les agències reguladores? Ahir mateix es podia llegir a la pàgina de Children’s Health Defense de Robert F. Kennedy Jr., consagrada a la defensa de la salut dels nens, un article amb aquest titular: “Mai hem vist lesions per vaccins a aquesta escala – Per què les agències reguladores estan ocultant els senyals de seguretat del vaccí de la COVID?”. I a sota del títol hi havia aquest destacat: “En menys d’un any, s’han reportat al VAERS més de 500.000 lesions posteriors al vaccí contra la COVID […] tanmateix, les agències reguladores romanen en silenci”. Per la seva banda, Metges per l’Ètica de la Covid, emetia un comunicat l’1 d’agost titulat “Els ‘vaccins’ basats en gens estan matant la gent. Els governs de tot el món estan mentint el poble, les poblacions a les que suposadament serveixen”. En ell, després de sumar les xifres publicades pels diversos organismes oficials (Eudravigilance, MHRA i VAERS), concloïa:

“TOTAL per a la UE/Regne Unit/Estats Units: 34.052 morts relacionades amb la injecció Covid-19 i més de 5,46 milions de lesions notificades l’1 d’agost de 2021.

Comentari: És important ser conscient que les xifres oficials anteriors (comunicades a les autoritats sanitàries) no són més que un petit percentatge de les xifres reals. A més, cada dia que passa segueixen morint persones (i patint lesions) a causa de les injeccions.

Cal tenir en compte que les xifres oficials són òbviament més elevades en el moment d’escriure aquest article (1 d’agost de 2021) que en les dates límit indicades anteriorment, és a dir, el 21 de juliol de 2021 (Regne Unit), el 23 juliol 2021 (Estats Units) i el 31 de juliol de 2021 (UE/EEE/Suïssa).

Aquesta situació catastròfica no ha estat difosa pels principals mitjans de comunicació, tot i que les xifres oficials indicades abans són de domini públic.

El senyal de dany és ara indiscutiblement aclaparador i, d’acord amb les normes ètiques universalment acceptades per als assajos clínics, Metges per l’Ètica de la Covid exigeix ​​que s’aturi immediatament el programa del vaccí ‘Covid’.

La continuació del programa, sabent els greus danys i morts que s’estan produint tant en adults com en nens, constitueix un Crim contra la Humanitat/Genocidi del qual els responsables o còmplices n’hauran de respondre personalment.”

Així doncs, tot sembla indicar que a tot l’Occident s’està minimitzant escandalosament el nombre d’estralls causats pel vaccí al mateix temps que s’engreixa exageradament el de les víctimes de la pandèmia (això últim seria per si mateix tota una temàtica per a un altre article). Sorprèn aquesta homogeneïtat d’actuacions. Homogeneïtat que tan sols sembla ser possible “gràcies” a una coordinació centralitzada més o menys tolerada o acceptada de bon grat per les elits dels diferents països occidentals.

Que algú denunciés la mort d’un familiar després de la vaccinació seria la pitjor de les notícies per a tots aquells negacionistes institucionals i políticament correctes que anomenen negacionista qualsevol que tingui consciència de la complexitat d’aquest esdeveniment pandèmic que la humanitat està patint. Complexitat que aquesta gent s’entossudeix a encotillar en uns enunciats reduccionistes, tendenciosos i insostenibles. Que algú donés aquell primer pas que podria posar en marxa una cascada de denúncies posteriors seria la pitjor notícia per a tots aquells que recorren a aquest qualificatiu calumniós de “negacionista”, amb una lleugeresa fins i tot denunciable, mentre ells mateixos imposen com a veritat total i absoluta allò que és tan sols una part de la veritat. La saviesa popular ja ho diu: les pitjors mentides són les mitges veritats.

Sabem que, gràcies al col·laboracionisme criminal de les institucions polítiques supranacionals, les més poderoses i corruptes farmacèutiques pretenen gaudir de la més absoluta impunitat legal davant les seves responsabilitats en la mort o els efectes adversos de milions d’injectats. Les forces i pressions de tota mena desplegades per aconseguir aquesta impunitat han estat tan impressionants i desconegudes com les que també han desplegat per aconseguir el control gairebé absolut de la informació, control del qual ja també en gaudeixen. Per tant, denunciar la mort d’un familiar no serà tasca fàcil.

No serà fàcil no només legalment: les resistències internes pròpies per causa d’una aclaparadora pressió social omnipresent o de les nostres pròpies febleses són massa fortes. Tan fortes que fins i tot arriben a bloquejar-nos fins al punt de no voler veure cap relació entre la vaccinació i la mort poques hores o dies després. Però és amb coratge com s’ha progressat sempre en la història. L’última prova d’això és la dimissió aquests dies del poderós governador de Nova York, Andrew Cuomo. El desembre de 2020 una exassessora del governador va ser la primera a denunciar públicament que l’havia assetjat sexualment durant anys. A aquesta primera denunciant s’hi van anar afegint més d’una desena d’altres. Les Madres de la Plaza de Mayo no tenien, davant de la Dictadura argentina, via legal per denunciar la desaparició dels seus fills, però van ser capaces de trobar altres vies alternatives de denúncia.

Són moltes les suposades immunitats de les elits corruptes que al llarg de la història s’han ensorrat com castells de sorra amb l’impacte d’una gran onada. En tot cas, és innegable la responsabilitat d’aquells polítics que han concedit a les grans farmacèutiques semblant estatut d’impune immunitat. Seria una gran fita aconseguir que aquells polítics que, com Emmanuel Macron o Mario Draghi, són uns autèntics lacais d’aquests foscos interessos globalistes comencessin a prendre consciència que les decisions que tan alegrement han pres sobre l’obligatorietat de la vaccinació els poden resultar molt més cares del que mai s’han imaginat. Que comencessin a tenir por al futur que els pugui caure a sobre per causa de la gran barra amb què s’han atrevit a imposar l’obligatorietat de la vaccinació.

Una vaccinació que és molt més perillosa del que ens diuen (pels seus freqüents i seriosos efectes adversos); que no aconseguirà els “extraordinaris” (fantasiosos) resultats que proclamen; i que fins i tot, com ja alerten veus summament autoritzades, comença a evidenciar no només ineficàcia a mig termini sinó fins i tot potenciació de la pandèmia. Així d’impressionant sembla ser la realitat. S’han silenciat desenes de milers de morts i efectes adversos greus causats per la vaccinació amb la “noble” excusa que era necessari fer-ho així perquè la població no qüestionés el benefici incomparablement més gran que és la vaccinació massiva i es negués a ser injectada. Però ara resulta que el fonament d’aquest argument, amb el qual ells van decidir per tots nosaltres, tampoc sembla ser cert.

I tot i que la “novetat” que la vaccinació massiva no és la panacea universal promesa seria tota una temàtica per a un altre article, la frase que resumeix breument la meva percepció d’aquesta catastròfica situació podria ser formulada així: El que està succeint és només possible “gràcies” als descomunals i perversos interessos (econòmics o del tipus que siguin) que hi ha darrere de la campanya de vaccinació massiva i només és comprensible si hom és conscient que són aquests interessos els que ho determinen tot. Tot i que ara la pregunta que m’importa és aquesta: Fins quan podran silenciar la realitat dels fets i la multitud de veus autoritzades, com les del doctor Robert Malone, autor de la tècnica essencial dels vaccins ARN (la lipofecció amb ARNm) i que ha dedicat tota la seva vida als vaccins? Amb la seva autoritat científica i moral acaba de clamar:

Aturin la vaccinació, les anàlisis de càrrega viral en sang són en realitat més altes en els vaccinats que en els no vaccinats, el vaccí causa que aquest virus es torni més infecciós del que ho seria en absència de vaccinació, aquesta és el pitjor malson d’un vaccinòleg, ja ha passat amb altres virus, i ha passat pràcticament amb cadascun dels programes de desenvolupament de vaccins contra els coronavirus, i és el que els vaccinòlegs com jo hem estat advertint des del principi sobre aquesta precipitada campanya de vaccinació, aquesta vaccinació està causant que el virus es repliqui de manera més eficient, estem en el pitjor dels escenaris, hem d’aturar la campanya de vaccinació, hem de donar un gir per accelerar tot el possible els tractaments farmacològics que han estat majoritàriament bloquejats i reprimits…

És probable que, un cop més, l’imponent castell que creuen haver construït les elits globalistes sigui tan fràgil com un simple decorat. I potser s’ensorri, molt abans del que es pensen, a la primera ventada una mica forta que impacti en ell. Com proclama aquella cita atribuïda unes vegades a Abraham Lincoln i altres a John Fitzgerald Kennedy, “Es pot enganyar alguns tot el temps i es pot enganyar tothom durant algun temps. Però no es pot enganyar tothom tot el temps”. Precisament el darrer apartat de l’esmentat article de la pàgina de Robert F. Kennedy Jr. es titula: “La implosió de la narrativa de seguretat”. En ell s’hi pot llegir:

“Atès que les lesions provocades pels vaccins COVID es produeixen a una escala sense precedents –i que metges i científics creïbles emeten advertències urgents sobre els danys a curt i llarg termini–, pot resultar cada vegada més difícil per a l’establishment dels vaccins amagar els seus problemes sota la catifa estadística.

[…] sense el suport dels mitjans de comunicació corporatius, moltes persones i organitzacions estan posant en evidència els funcionaris governamentals poc ètics i els executius de les empreses que se n’aprofiten.

Reconeixen, com va assenyalar recentment l’organització sense ànim de lucre Stand for Health Freedom, que la qüestió de les dades no és intranscendent: ‘La pandèmia de COVID es basa en les dades’, i les dades estan impulsant polítiques que estan ‘canviant l’estructura de la nostra societat ‘.”

Acabo ja amb unes consideracions al voltant de la necessitat d’aquesta resistència a l’engany. He sentit algunes vegades com es tractava als mitjans la qüestió de si la pandèmia ens faria millors, més solidaris, més savis. És un debat molt interessant. Però sempre ha estat fet des del punt de vista políticament correcte sobretot pel que fa a la pandèmia. Especialment des de la inqüestionable veritat que la vaccinació massiva és l’única solució. Jo ho plantejaria des d’un punt de vista diferent: Si arriba a ser impossible silenciar certs fets; si els esdeveniments es desencadenen per fi; si la humanitat aconsegueix descobrir fins a quin punt de perversió són capaços d’arribar unes reduïdes elits en el seu afany d’enriquiment, control del pensament i dominació mundial… podríem estar davant d’una gran catarsi, davant un històric punt d’inflexió.

El vaccí fa que el coronavirus sigui més perillós – Dr. Robert Malone a War Room Pandemic (29.07.2021)