Reescriure la història, negant essencialment les relacions històriques entre la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i l’actual lluita per l’alliberament de Palestina, serveix els interessos dels principals mitjans de comunicació occidentals i els seus acòlits.

L’1 de gener del 2022, quan Sud-àfrica va enterrar un dels seus fills més il·lustres i icones de la lluita contra l’apartheid, l’arquebisbe Desmond Tutu, la hipocresia dels mitjans de comunicació corporatius es va posar de manifest. Reuters el va descriure com “la brúixola moral d’Àfrica“. Al Jazeera s’hi va referir com “la icona antiapartheid de Sud-àfrica“. CNN va publicar articles referint-se a ell com “la veu de la justícia i la consciència nacional de Sud-àfrica“. El mitjà de comunicació més gran de Sud-àfrica, SABC (South African Broadcasting Corporation) va ser el més destacat amb un article titulat: “El representant del Dalai Lama al funeral de Tutu insta el món a reflexionar sobre la qüestió Xina-Dalai Lama”.

Mentre els mitjans de comunicació corporatius es trepitjaven literalment els uns als altres mentre competien per rendir l’homenatge més elogiós a l’arquebisbe Desmond Tutu, tots ells van ometre descaradament el suport públic i ferm al poble de Palestina i la lluita diària contra les urpes de l’ocupació israeliana. Qualsevol persona amb coneixements bàsics sobre la història del bisbe hauria esperat que la seva solidaritat amb Palestina figurés en qualsevol escrit sobre la seva vida. Senzillament, no hi ha cap periodista o historiador que se’n consideri que pugui parlar del bisbe i deixar d’esmentar el seu suport enèrgic i gairebé vitalici a la causa palestina.

Els punts de vista i les opinions de Desmond Tutu sobre la qüestió palestina estan ben documentats; els periodistes no necessiten furgar massa per trobar-los. En un article publicat pel diari israelià Haaretz el 2014, va assenyalar els nombrosos paral·lelismes entre l’ocupació israeliana i el govern de l’apartheid de Sud-àfrica, escrivint:

“He estat al territori palestí ocupat i he estat testimoni de les carreteres i habitatges racialment segregats que em van recordar molt les condicions que vivíem a Sud-àfrica sota el sistema racista de l’apartheid.”

Un any abans, el bisbe va posar èmfasi en aquesta comparació en una entrevista amb The Washington Post, recordant als lectors que “el que es fa als palestins als llocs de control, per a nosaltres és la mena de coses que vam experimentar a Sud-àfrica”.

Desmond Tutu era també un ferm partidari del moviment BDS (Boicot, Desinversió i Sancions), ja que fer negocis amb els ocupants israelians, segons la seva opinió, perpetuava perillosament l’statu quo. A l’article de Haaretz, assenyalava

“Aquells que segueixen fent negocis amb Israel, que contribueixen a una sensació de “normalitat” en la societat israeliana, estan fent un flac favor al poble d’Israel i Palestina. Estan contribuint a perpetuar un statu quo profundament injust.”

A primera vista, hom tindria la impressió que el fet que els principals mitjans de comunicació no esmentessin aquesta important dada sobre el bisbe Tutu va ser possiblement el resultat d’haver begut en excés durant el període festiu. Encara que les begudes embriagants poden haver jugat un paper en aquest menyspreu dels fets, aquesta omissió és deliberada, cortesia dels mitjans de comunicació sud-africans i internacionals. Reescriure la història, negant les relacions històriques entre la lluita contra l’apartheid a Sud-àfrica i la lluita per l’alliberament de Palestina, serveix els interessos dels principals mitjans de comunicació occidentals i els seus acòlits.

Redactat convenientment selectiu

El Congrés Nacional Africà (ANC) i els seus líders tenen una relació profunda i llarga amb el poble de Palestina. S’ha fonamentat per l’experiència compartida d’haver estat sotmesos a règims brutals i assassins als països respectius. Incòmode per aquesta solidaritat, el lobby israelià no ha escatimat esforços per disminuir, desacreditar o esborrar aquesta associació davant de l’opinió pública. Per assolir el seu objectiu, ara es dirigeixen als consumidors dels mitjans de comunicació corporatius, els anomenats creadors de l’opinió pública. Massa periodistes han caigut en aquests esquemes, convertint-se en assassins de la veritat i els fets.

La distorsió de la història –la història africana, en particular– no comença amb el bisbe Tutu. Des del continent i més enllà, també som testimonis de com el llegat de Nelson Mandela és regirat i anul·lat. Quants periodistes de mitjans de comunicació corporatius es barallarien per seients de primera fila en la inauguració d’una estàtua en honor de Madiba però no xiuxiuejarien ni una sola paraula sobre la seva crítica a les polítiques d’apartheid d’Israel i el seu amor i admiració per la Revolució Cubana?

Mentre que The New York Times va dir que la veu de Mandela va ajudar a acabar amb l’apartheid, i la BBC va assenyalar el “Premi Nobel de la Pau que va ajudar a acabar amb el règim racista a Sud-àfrica“, tots es van saltar la qüestió de Palestina. Molt convenient.

Com que no volen oferir una versió completa i coherent de la història i de les icones mundials com el bisbe Tutu, els mitjans dominants ofereixen als espectadors una versió retocada. Tanmateix, cap retoc pot esborrar la postura valenta i moralment correcta que el bisbe va adoptar en la qüestió palestina. La millor manera d’honrar la seva memòria i el seu llegat és seguir el seu suport decidit als fills i filles de Palestina que aspiren a la llibertat.

Al bisbe Tutu, li dic: “Hamba Kahle Mkhonto!” (Vostè va encendre la torxa de la resistència i nosaltres seguirem els seus passos!)

Foto de portada | Desmond Tutu, al centre, acompanyat pel vicemuftí de Jerusalem, Muhammad Saeed Jamal, a la dreta, i el cap de l’Església Anglicana a Israel, el bisbe Samir Kafity (a l’esquerra de Tutu) passen per davant de la mesquita de la Cúpula de la Roca a la Muntanya del Temple de Jerusalem, el 23 de desembre de 1989. Anat Givon | AP

Clinton Nzala és un estrateg i analista polític establert a Quito, Equador. Treballa per al mitjà de comunicació panllatinoamericà teleSUR. Ha col·laborat amb diversos moviments polítics i socials com a mobilitzador i organitzador.

Font: MintPress News