Els militars israelians van rebre ordres de bombardejar llars israelianes i fins i tot les seves bases quan es van veure desbordats pels militants de Hamàs el 7 d’octubre. Quants ciutadans israelians dels quals es diu que van ser “cremats vius” van morir en realitat per foc amic?

Diversos nous testimonis israelians de l’atac sorpresa de Hamàs del 7 d’octubre contra el sud d’Israel se sumen a les proves creixents que l’exèrcit israelià va matar els seus propis ciutadans mentre lluitaven per neutralitzar els atacants palestins.

Tuval Escapa, membre de l’equip de seguretat del quibuts Be’eri, va establir una línia directa per coordinar les accions entre els residents del quibuts i l’exèrcit israelià. Va declarar al diari israelià Haaretz que, quan es va començar a estendre la desesperació, “els comandants sobre el terreny van prendre decisions difícils, com bombardejar les cases amb els seus ocupants per eliminar els terroristes juntament amb els ostatges”.

Un altre article publicat a Haaretz assenyalava que l’exèrcit israelià es va veure “obligat a sol·licitar un atac aeri” contra la seva pròpia instal·lació dins de la cruïlla d’Erez cap a Gaza “per repel·lir els terroristes” que s’havien fet amb el control. Aquesta base era plena de funcionaris i soldats de l’Administració Civil israeliana en aquell moment.

Aquests informes indiquen que des de l’alt comandament militar es van donar ordres d’atacar habitatges i altres zones dins d’Israel, fins i tot a costa de moltes vides israelianes.

Una dona israeliana anomenada Yasmin Porat va confirmar en una entrevista amb Ràdio Israel que els militars “sens dubte” van matar nombrosos no combatents israelians durant els tirotejos amb militants de Hamàs el 7 d’octubre. “Els van eliminar tots, inclosos els ostatges”, va declarar, referint-se a les forces especials israelianes.

Com van informar David Sheen i Ali Abunimah a Electronic Intifada, Porat va descriure un “foc creuat molt, molt intens” i bombardejos de tancs israelians, que van causar nombroses baixes entre els israelians.

Mentre estava retinguda pels atacants de Hamàs, Porat va recordar: “No van abusar de nosaltres. Ens van tractar amb molta humanitat… Ningú ens va tractar amb violència”.

I va afegir: “L’objectiu era segrestar-nos per portar-nos a Gaza, no assassinar-nos”.

Segons Haaretz, l’exèrcit només va poder restablir el control sobre Be’eri després de “bombardejar” reconegudament les cases dels israelians que havien estat captivats. “El preu va ser terrible: almenys 112 residents de Be’eri van ser assassinats”, relatava el diari. “Altres van ser segrestats. Ahir, 11 dies després de la matança, es van descobrir els cadàvers d’una mare i el seu fill en una de les cases destruïdes. Es creu que encara hi ha més cadàvers entre la runa”.

Gran part dels bombardejos a Be’eri van ser duts a terme per les dotacions de tancs israelians. Com va assenyalar un reporter del mitjà de comunicació i24, patrocinat pel Ministeri d’Afers Estrangers israelià, durant una visita a Be’eri, “petites i pintoresques cases [van ser] bombardejades o destruïdes”, i “gespes ben cuidades [van ser] destrossades per les erugues d’un vehicle blindat, potser un tanc”.

Els helicòpters d’atac Apache també van tenir un paper important en la resposta de l’exèrcit israelià el 7 d’octubre. Els pilots han declarat als mitjans de comunicació israelians que van anar al camp de batalla sense cap mena d’informació d’intel·ligència, incapaços de diferenciar entre els combatents de Hamàs i els no combatents israelians i, tot i això, decidits a “buidar el ventre” de les seves màquines de guerra. “Em trobo en un dilema sobre a què disparar, perquè són molts”, va comentar un pilot d’Apache.

Un vídeo filmat per membres uniformats de Hamàs deixa clar que van disparar intencionadament a molts israelians amb fusells Kalaixnikov el 7 d’octubre. Tot i això, el govern israelià no s’ha acontentat de confiar en proves de vídeo verificades. En lloc d’això, segueix promovent afirmacions desacreditades de “nadons decapitats” i distribuint fotografies de “cossos calcinats fins a quedar irreconeixibles” per insistir que els militants van immolar sàdicament els seus captius i fins i tot en van violar alguns abans de cremar-los vius.

L’objectiu de l’exhibició d’atrocitats de Tel Aviv és clar: pintar Hamàs com a “pitjor que ISIS” mentre es cultiva el suport al bombardeig en curs de l’exèrcit israelià sobre la Franja de Gaza, que ha deixat més de 7.000 morts, inclosos almenys 2.500 nens al moment de la publicació. Mentre centenars de nens ferits a Gaza han estat tractats del que un cirurgià ha descrit com a “cremades de quart grau” causades per armes noves, el focus dels mitjans occidentals segueix posat en els ciutadans israelians suposadament “cremats vius” el 7 d’octubre.

Tanmateix, les creixents proves d’ordres de foc amic donades per comandants de l’exèrcit israelià suggereixen que almenys algunes de les imatges més impactants de cadàvers israelians carbonitzats, cases israelianes reduïdes a runes i vehicles calcinats presentades als mitjans de comunicació occidentals van ser, de fet, obra de tripulacions de tancs i pilots d’helicòpters que van cobrir el territori israelià amb projectils, canonades i míssils Hellfire.

De fet, sembla que el 7 d’octubre, l’exèrcit israelià va recórrer a les mateixes tàctiques que ha fet servir contra els civils a Gaza, augmentant el nombre de morts entre els seus ciutadans amb l’ús indiscriminat d’armes pesades.

Israel bombardeja la seva pròpia base, centre neuràlgic del setge a Gaza

Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina (PIJ) van llançar l’Operació Inundació d’Al-Aqsa a les 6 del matí del 7 d’octubre, atropellant ràpidament les bases militars des de les quals Israel manté el setge a la Franja de Gaza. Un dels principals objectius de Hamàs i la Gihad Islàmica Palestina era alliberar els palestins empresonats per Israel, entre ells 700 nens i 1117 palestins detinguts sense càrrecs.

El canvi del 2011 per Gilad Shalit, soldat israelià capturat cinc anys abans i alliberat a canvi de 1027 presoners, va servir de clara inspiració per a la Inundació d’Al-Aqsa. En assaltar bases militars i quibuts, els militants palestins es van proposar capturar el màxim nombre possible de soldats i civils israelians i portar-los vius de tornada a Gaza.

L’assalt llampec va desbordar immediatament la Divisió de Gaza d’Israel. Els vídeos gravats amb càmeres GoPro muntades als cascos dels combatents palestins mostren soldats israelians abatuts en ràpida successió, molts d’ells encara vestits amb roba interior i sorpresos amb la guàrdia baixa. Almenys 340 soldats en actiu i oficials d’intel·ligència van morir el 7 d’octubre, fet que suposa prop del 50% de les morts israelianes confirmades. Entre les baixes hi havia oficials d’alt rang com el coronel Jonathan Steinberg, comandant de la brigada israeliana Nahal (també van morir molts socorristes i civils israelians armats).

El pas fronterer d’Erez acull una enorme instal·lació militar i de Coordinació d’Activitats Governamentals als Territoris [Ocupats] (COGAT) que funciona com a centre neuràlgic del setge israelià a Gaza. Quan va ser envaïda per combatents palestins el 7 d’octubre amb molts buròcrates de l’exèrcit a l’interior, els militars israelians van entrar en pànic.

Segons Haaretz, el comandant de la Divisió de Gaza, el general de brigada Avi Rosenfeld, “es va atrinxerar a la sala de guerra subterrània de la divisió juntament amb un grapat d’homes i dones soldats, tractant desesperadament de rescatar i organitzar el sector atacat. Molts dels soldats, la majoria dels quals no eren personal de combat, van morir o van resultar ferits a l’exterior. La divisió es va veure obligada a sol·licitar un atac aeri contra la pròpia base [de la cruïlla d’Erez] per repel·lir els terroristes”.

Un vídeo publicat pel COGAT israelià deu dies després de la batalla –i de l’atac aeri israelià– mostra greus danys estructurals a la teulada de les instal·lacions del pas fronterer d’Erez.

Helicòpters Apache israelians ataquen dins d’Israel: “Em trobo en el dilema d‘on disparar”

A les 10.30 del matí, segons un relat que els militars van donar al mitjà de notícies israelià Mako, “la majoria de les forces [palestines] de l’onada d’invasió original ja havien abandonat la zona en direcció a Gaza”. Però amb el ràpid col·lapse de la Divisió Gaza de l’exèrcit israelià, saquejadors, curiosos comuns i guerrillers de baix nivell no necessàriament sota el comandament de Hamàs van fluir lliurement cap a Israel.

Aleshores, els dos esquadrons d’helicòpters Apache d’Israel comptaven amb 8 helicòpters a l’aire, “i gairebé no hi havia informació d’intel·ligència que ajudés a prendre decisions fatídiques”, va informar Mako. Els esquadrons no van assolir la seva plena capacitat fins al migdia.

Mentre l’onada d’infiltracions des de Gaza sembrava el caos a terra, els desconcertats pilots israelians desencadenaven un frenesí de salves de míssils i metralladores: “Els pilots d’Apache testifiquen que van disparar una enorme quantitat de munició, van buidar el ‘ventre de l’helicòpter’ en minuts , van volar per rearmar-se i van tornar a l’aire, una vegada i una altra. Però no va servir de res i ho entenen”, va informar Mako.

Pel que sembla, els helicòpters Apache es van centrar en els vehicles que tornaven a Gaza des del festival de música electrònica Nova i els quibuts propers, van atacar cotxes amb aparent coneixement que al seu interior hi podia haver captius israelians. També van disparar contra persones desarmades que sortien dels cotxes o caminaven pels camps de la perifèria de Gaza.

En una entrevista amb el mitjà de comunicació israelià Mako, un pilot d’Apache va reflexionar sobre el tortuós dilema de disparar o no a persones i cotxes que tornaven a Gaza. Sabia que molts d’aquests vehicles podien contenir captius israelians. Però va optar per obrir foc de tota manera. “Trio objectius així”, va reflexionar el pilot, “en els que em dic a mi mateix que la possibilitat que dispari també contra ostatges és baixa”. Tot i això, ha admès que el seu judici “no va ser del 100%”.

“Entenc que hem de disparar aquí i ràpidament”, va dir el comandant de la unitat Apache, el tinent coronel E., a Mako en un altre article. “Disparar a gent al nostre territori és una cosa que mai havia pensat que faria”.

El tinent coronel A., pilot de reserva a la mateixa unitat, va descriure una boira de confusió: “Em trobo en un dilema sobre a què disparar, perquè són molts”.

Un reportatge sobre els esquadrons Apache del mitjà israelià Yedioth Aharanoth assenyalava que “els pilots es van adonar que hi havia una tremenda dificultat per distingir dins dels llocs d’avançada i assentaments ocupats qui era un terrorista i qui un soldat o un civil… La cadència de foc contra els milers de terroristes va ser tremenda al principi, i només en cert moment els pilots van començar a alentir els atacs i a seleccionar amb cura els objectius.”

Un comandant d’esquadró va explicar a Mako com va estar a punt d’atacar la casa d’una família israeliana ocupada per militants de Hamàs, i va acabar disparant al costat amb projectils de canó. “Les nostres forces encara no havien tingut temps d’arribar a aquest assentament”, ha recordat el pilot, “i ja m’havia quedat sense míssils allà, que és l’armament més precís”.

Amb la família dins d’un refugi antiaeri fortificat, el pilot “va decidir disparar un canó a 30 metres d’aquesta casa, una decisió molt difícil. Disparo perquè si són allà en aquell moment, escoltin les bombes dins de la casa, que entenguin que se sap que hi són, i amb l’esperança que abandonin aquesta casa. També et dic la veritat, em va passar pel cap disparar a la casa”.

En última instància, els pilots dels helicòpters israelians van culpar les hàbils tàctiques de Hamàs de la seva incapacitat per distingir entre els militants armats i els no combatents israelians. “Resulta que l’exèrcit de Hamàs ho va posar difícil deliberadament als pilots d’helicòpters i als operadors dels UAV”, va afirmar Yedioth Aharanoth.

Segons el diari israelià, “va quedar clar que en les darreres instruccions es va demanar a les forces invasores que caminessin lentament cap als assentaments i llocs avançats o dins d’ells, i que en cap cas correguessin, per fer creure als pilots que eren israelians. Aquest engany va funcionar durant un temps considerable, fins que els pilots dels Apache es van adonar que havien de saltar-se totes les restriccions. No va ser fins al voltant de les 9 del matí quan alguns van començar a ruixar els terroristes amb els canons pel seu compte, sense autorització dels seus superiors”.

I així, sense cap mena d’intel·ligència ni capacitat per distingir entre palestins i israelians, els pilots van deixar anar una fúria de canonades i míssils sobre les zones israelianes situades més avall.

Els militars israelians “van eliminar tothom, inclosos els ostatges”, disparant projectils de tanc contra les cases dels quibuts

Les fotografies de les seqüeles dels combats a l’interior de quibuts com Be’eri –i dels bombardejos israelians contra aquestes comunitats– mostren runes i cases carbonitzades que recorden les seqüeles dels atacs amb tancs i artilleria israelians a l’interior de Gaza. Segons va declarar a Haaretz Tuval Escapa, coordinador de seguretat del quibuts Be’eri, els comandaments de l’exèrcit israelià havien ordenat “bombardejar les cases amb els seus ocupants per eliminar els terroristes juntament amb els ostatges”.

Yasmin Porat, una assistent al festival de música Nova que va fugir al quibuts Be’eri, va declarar a Ràdio Israel que quan van arribar les forces especials israelianes durant un enfrontament amb ostatges, “van eliminar tothom, inclosos els ostatges, perquè hi va haver un foc creuat molt, molt intens.”

“Després d’un foc creuat demencial”, va continuar Porat, “van disparar dos projectils de tanc contra la casa. És una petita casa de quibuts, no gaire gran”.

Un vídeo publicat pel compte de Telegram de South Responders d’Israel mostra els cossos d’israelians descoberts sota la runa d’una casa destruïda per un potent esclat explosiu, probablement un projectil de tanc. El diari de dretes New York Post va publicar un reportatge sobre un incident similar, en què apareixia el cadàver d’un nen calcinat sota les ruïnes de casa seva a Be’eri.

El fenomen dels cadàvers carbonitzats amb les mans i els turmells lligats, trobats en grups sota la runa de cases destruïdes, també planteja dubtes sobre el foc “amic” dels tancs.

Yasmin Porat, l’ostatge que va sobreviure a un enfrontament a Be’e ri, va descriure com els militants de Hamàs van lligar les mans del seu company a l’esquena. Després que un comandant militant es rendís, utilitzant-la com a escut humà per garantir la seva seguretat, va veure el seu company estès a terra, encara amb vida. Ha afirmat que les forces de seguretat israelianes “sens dubte” el van matar a ell i als altres ostatges en obrir foc contra els militants que quedaven a dins, fins i tot amb projectils de tanc.

Les forces de seguretat israelianes també van obrir foc contra israelians que fugien, que van confondre amb combatents de Hamàs. Una resident d’Ashkelon anomenada Danielle Rachiel va descriure com va estar a punt de morir després d’escapar del festival de música Nova quan va ser atacat per militants de Gaza. “En arribar a la rotonda [d’un quibuts], vam veure les forces de seguretat israelianes!”. va recordar Rachiel. “Vam acotar el cap [perquè] automàticament vam saber que sospitarien de nosaltres, en un petit cotxe atrotinat… des de la mateixa direcció d’on venien els terroristes. Les nostres forces van començar a disparar-nos”.

“Quan les nostres forces ens van disparar, les nostres finestres es van fer miques”, va continuar. Només quan van cridar en hebreu: “Som israelians!”, es van aturar els trets i els van posar fora de perill.

Alguns israelians no van tenir tanta sort com Rachiel. Adi Ohana va morir per trets de la policia israeliana a prop de casa seva després de ser confós amb un guerriller palestí. “Un home innocent ha estat assassinat de la manera més negligent possible”, es va queixar la neboda. Els mitjans de comunicació israelians s’omplen ara de notícies sobre militars que han matat a trets compatriotes israelians, fins i tot mentre defensaven casa seva d’atacants palestins.

Les fotos israelianes de l'”atrocitat de Hamàs”, ara desaparegudes, mostraven combatents de Hamàs morts?

Un dels vídeos més espantosos de les seqüeles del 7 d’octubre, també publicat al compte de Telegram de South Responders, mostra un cotxe ple de cadàvers carbonitzats a l’entrada del quibuts Be’eri. El govern israelià ha presentat aquestes víctimes com a víctimes israelianes de la sàdica violència de Hamàs. Tanmateix, la carrosseria d’acer fos i el sostre esfondrat del cotxe, així com els cadàvers completament calcinats del seu interior, evidencien l’impacte directe d’un míssil Hellfire.

També és possible que els ocupants homes del cotxe fossin activistes de Hamàs que havien entrat massivament després de la ruptura de les tanques. També és possible que tornessin a Gaza amb captius israelians dins del cotxe.

Pel que sembla, l’ambaixador d’Israel davant l’ONU, Gilad Erdan, va promocionar fotos en què apareixien combatents de Hamàs morts durant la seva diatriba del 26 d’octubre a les Nacions Unides. Erdan va gesticular iradament a l’estrada, exclamant que “estem lluitant contra animals” abans de treure un paper en què apareixia un codi QR amb la llegenda “Escanegi per veure les atrocitats de Hamàs”.

Quan he escanejat el codi aquest migdia, he trobat unes 8 esgarrifoses imatges de cossos cremats i parts del cos ennegrides. Una mostrava una pila de cadàvers masculins completament carbonitzats apilats en un contenidor. S’haurien desfet els rescatadors i els metges israelians dels jueus israelians morts d’aquesta manera?

Tots els israelians morts el 7 d’octubre semblen haver estat recollits en bosses individuals per a cadàvers i transportats als dipòsits de cadàvers. Mentrestant, nombrosos vídeos gravats per israelians els mostraven profanant els cadàvers d’homes armats de Hamàs abatuts per les forces de seguretat: despullant-los, orinant sobre ells i mutilant-ne els cossos. Abocar els cossos a un contenidor sembla formar part de la política de facto de maltractament de cadàvers.

Poc més de dotze hores després que l’ambaixador Erdan promocionés a l’ONU les suposades fotos de les atrocitats de Hamàs, l’arxiu de Google Drive només contenia un vídeo breu. Entre les fotos misteriosament desaparegudes hi havia la imatge del contenidor ple de cadàvers cremats. ¿Hauria estat esborrada perquè mostrava combatents de Hamàs incendiats per un míssil Hellfire, i no israelians “cremats fins a la mort” per Hamàs?

Destrucció que recorda els atacs israelians a Gaza

Alguns equips de rescat que van arribar als llocs de la matança al sud d’Israel després del 7 d’octubre van dir que no havien vist mai aquesta destrucció. Tanmateix, per als qui han estat testimonis dels bombardejos israelians sobre la Franja de Gaza, les imatges de cases bombardejades i cotxes cremats els haurien de resultar familiars.

Mentre informava sobre els 51 dies que va durar l’assalt israelià a Gaza el 2014, em vaig trobar amb un vehicle destruït al centre de la ciutat de Gaza que pertanyia a un jove taxista anomenat Fadel Alawan, que havia estat assassinat per un avió no tripulat israelià després que, sense adonar-se’n, deixés un combatent de Hamàs ferit en un hospital proper. A l’interior del cotxe encara es podien veure les restes de la sandàlia d’Alawan foses al pedal de l’accelerador.

El 7 d’octubre a la tarda, els plàcids assentaments i les carreteres desèrtiques del sud d’Israel estaven carbonitzats i plens de cotxes bombardejats molt semblants al d’Alawan. Eren realment capaços els combatents de Hamàs, lleugerament armats, de dur a terme una destrucció de tal magnitud?

El govern israelià està distribuint fotos de baixes per foc amic?

Aquest 23 doctubre, el govern d’Israel va reunir membres de la premsa internacional per a una sessió de propaganda extraoficial. A l’interior d’una base militar tancada, els funcionaris van presentar a la premsa pel·lícules snuff i una col·lecció d’al·legacions escabroses d'”esgarrifoses escenes d’assassinats, tortures i decapitacions de l’envestida de Hamàs del 7 d’octubre”, segons el Times of Israel.

Al document potser més inquietant presentat pel govern israelià, es va mostrar als periodistes un vídeo en què apareixia “el cadàver parcialment cremat d’una dona, amb el cap mutilat… El vestit de la dona morta està pujat fins a la cintura i li han tret les calces”, segons el Times of Israel.

Daniel Amram, el bloguer de notícies privades més popular d’Israel, va tuitejar el vídeo del cadàver cremat de la dona, afirmant que “va ser violada i cremada viva”.

De fet, la jove semblava haver mort instantàniament per una potent explosió. I semblava haver estat treta del cotxe on estava asseguda, que podria haver pertanyut a un captor de Gaza. El vehicle estava completament destruït i situat en un camp de terra, com molts altres atacats per helicòpters Apache. Anava escassament vestida i amb les cames obertes.

Tot i que havia assistit al festival de música electrònica Nova, on moltes assistents vestien amb poca roba, i les seves extremitats doblegades eren les típiques d’un cos que ha estat assegut en un cotxe després del rigor mortis, els experts i funcionaris israelians es van llançar a afirmar que havia estat violada.

Però les acusacions d’agressió sexual han resultat fins ara infundades. El portaveu de l’exèrcit israelià, Mickey Edelstein, va insistir davant dels periodistes a la roda de premsa del 23 d’octubre que “tenim proves” de la violació, però quan se li van demanar proves, va dir al Times of Israel: “no podem compartir-les” .

Aquesta jove va ser una víctima més de les ordres de foc amic de l’exèrcit israelià? Només una investigació independent pot determinar la veritat.

L’exèrcit israelià mata israelians captius dins de Gaza i es queixa del seu alliberament

Dins de Gaza, on uns 200 ciutadans israelians romanen segrestats, hi ha pocs dubtes sobre qui està matant els captius. El 26 d’octubre, el braç armat de Hamàs conegut com Brigades Al-Qassam va anunciar que Israel havia matat “gairebé 50 captius” en atacs amb míssils.

Si l’exèrcit israelià hagués atacat intencionadament zones on sabia que es trobaven els captius, les seves accions haurien estat coherents amb la Directiva Hanníbal d’Israel. El procediment militar es va establir el 1986 després de l’Acord de Jibril, pel qual Israel va intercanviar 1.150 presoners palestins per tres soldats israelians. Després d’una forta reacció política, l’exèrcit israelià va redactar una ordre de camp secreta per evitar segrestos futurs. L’operació proposada prenia el seu nom del general cartaginès que va preferir emmetzinar-se abans que ser captiu de l’enemic.

L’última aplicació confirmada de la Directiva Hanníbal va tenir lloc l’1 d’agost del 2014 a Rafah, Gaza, quan combatents de Hamàs van capturar un oficial israelià, el coronel Hadar Goldin, fet que va portar l’exèrcit a llançar més de 2000 bombes, míssils i projectils sobre la zona, matant el militar juntament amb més de 100 civils palestins.

Tant si Israel està matant intencionadament els seus ciutadans captius a Gaza com si no, s’ha mostrat estranyament al·lèrgic al seu alliberament immediat. El 22 d’octubre, després de rebutjar una oferta de Hamàs d’alliberar 50 ostatges a canvi de combustible, Israel va rebutjar una oferta de Hamàs d’alliberar Yocheved Lifshitz, activista israeliana per la pau de 85 anys, i la seva amiga de 79 anys, Nurit Cooper.

Quan Israel va accedir a alliberar-les un dia després, un vídeo va mostrar Lifshitz estrenyent la mà d’un militant de Hamàs i dient-li “Shalom” mentre l’escortava fora de Gaza. Aquell mateix dia, en una roda de premsa, va relatar el tracte humà que va rebre dels seus captors.

L’espectacle de l’alliberament de Lifshitz va ser tractat com un desastre propagandístic pels assessors del govern israelià, i els funcionaris es van queixar que permetre-li parlar públicament va ser un greu “error”.

Els militars israelians no estaven menys disgustats per la seva sobtada llibertat. Com va informar el Times of Israel, “a l’exèrcit li preocupa que nous alliberaments d’ostatges per part de Hamàs puguin portar els dirigents polítics a endarrerir una incursió terrestre o fins i tot a aturar-la a meitat de camí”.

Font: The Grayzone

Foto: Una de les cases destruïdes del quibuts Be’eri.

Norman Finkelstein: La veritat sobre Palestina – Primera part (The Jimmy Dore Show, 09.10.2023)

Norman Finkelstein: La veritat sobre Palestina – Segona part (The Jimmy Dore Show, 09.10.2023)