En aquesta data de 2018, l’editor de Wikileaks va ser apartat del treball periodístic, informa Elisabeth Vos.

Fa un any, el dijous, el govern de l’Equador sota el president Lenin Moreno va silenciar Julian Assange.

WikiLeaks va escriure a Twitter el dimecres: “… el 28 de març, fa un any que l’editor de WikiLeaks Julian Assange va ser emmordassat il·legalment per fer periodisme –qualsevol escrit que expressi una`opinió política’? fins i tot en el seu propi tractament– després de la pressió dels Estats Units sobre l’Equador”.

En aquesta data de 2018, Moreno va imposar a Assange el que l’assessora legal de Human Rights Watch, Dinah Pokempner, va descriure com “cada vegada més semblant al confinament solitari”. Moreno va tallar l’accés a internet d’Assange i va restringir l’accés a l’ambaixada de l’Equador a Londres, on Assange hi té asil polític legal des de 2012.

Moreno va citar els comentaris crítics d’Assange sobre els aliats de l’Equador, els Estats Units i Espanya. L’aïllament gairebé total d’Assange, amb l’excepció de les visites d’assessors legals durant els dies laborables, s’ha vist incrementat per la imposició per part del govern equatorià d’un complex “protocol” que, tot i que s’ha suavitzat lleugerament els últims mesos pel que fa a les visites permeses, no ha millorat la situació general d’Assange els últims 12 mesos. En alguns aspectes, sembla haver empitjorat.

La Fundació Courage de WikiLeaks va descriure així els termes del protocol:

“Amenaces explícites de revocar l’asil de Julian si ell, o qualsevol visitant, viola o es percep que viola alguna de les 28 ‘regles’ del protocol. El “protocol“ prohibeix a Julian exercir el periodisme i expressar les seves opinions, sota l’amenaça de perdre el seu asil. Les regles també estableixen que l’ambaixada pot confiscar la propietat de Julian o la propietat dels seus visitants i lliurar-la a la policia del Regne Unit, i denunciar els visitants a les autoritats del Regne Unit. El protocol també requereix que els visitants proporcionin els codis IMEI i els números de sèrie dels dispositius electrònics utilitzats dins de l’ambaixada, i estableix que aquesta informació privada pot ser compartida amb agències no revelades”.

El protocol no detalla totes les restriccions imposades a Assange i els seus partidaris durant l’últim any. L’informe de Cassandra Fairbanks de dimarts va revelar la demanda equatoriana que Assange i el seu advocat siguin escanejats abans d’entrar amb un periodista a una sala de reunions “amb molts micròfons i càmeres de vigilància”.

Descrivint la seva experiència, Fairbanks va dir que havia estat: “Tancada en una habitació freda i vigilada durant més d’una hora per oficials equatorians, mentre una furiosa discussió es desfermava entre l’ambaixador del país i Julian Assange.”

Es diu que l’argument es va centrar en la negativa d’Assange a sotmetre’s a un escàner corporal per entrar a la sala de reunions, on esperava Fairbanks. Fairbanks va informar que Assange va cridar a l’ambaixador equatorià, acusant-lo d’actuar com a agent del govern dels Estats Units. L’ambaixador va dir a Assange que callés, ha informat.

WikiLeaks, a través de les xarxes socials, ha confirmat els “elements de fet” de la història de Fairbanks.

Subjecte a escàners corporals

Assange i els seus advocats ara estan subjectes a escàners corporals a més de condicions que, en opinió de l’expresident equatorià Rafael Correa, ja equivalien a tortura. En la seva discussió amb l’ambaixador, Assange va protestar que estava sent tractat com “un presoner” i no com un asilat polític.

Els partidaris d’Assange han afirmat que en lloc d’arriscar-se a que les conseqüències socials es facin sentir en retirar Assange de l’ambaixada per la força, els Estats Units, el Regne Unit i l’Equador estan actuant per accelerar la desaparició física i mental d’Assange amb l’esperança que es vegi forçat a abandonar l’ambaixada o quedar incapacitat.

La nova editora en cap de WikiLeaks, Kristinn Hrafnsson, va dir a RT en una entrevista televisada: “Nosaltres, per descomptat, sabem que Lenin Moreno a l’Equador està disposat a sacrificar Julian Assange per la reducció del deute, això va ser publicat pel New York Times a principis de desembre. “

La Fundació Courage va resumir així la difícil situació d’Assange:

“Julian Assange és l’únic editor i periodista de la Unió Europea formalment detingut de manera arbitrària pel sistema de drets humans de l’ONU. Es troba en greus circumstàncies, s’enfronta al final imminent del seu asil, extradició i cadena perpètua en una presó estatunidenca per publicar la veritat sobre les guerres estatunidenques, i ha estat emmordassat i aïllat des del 28 de març de 2018. Ha estat reclòs al Regne Unit, sense la seva jove família que és a França (on hi va viure abans de ser detingut arbitràriament al Regne Unit), durant vuit anys, no ha vist el sol durant gairebé set anys i Nacions Unides ha declarat que està subjecte a “tractes cruels, inhumans i degradants”.

El ministre de Relacions Exteriors de l’Equador va amenaçar dijous amb mesures addicionals “fermes i sostingudes” contra Assange després dels informes de @WikiLeaks sobre l’escàndol dels paradisos fiscals de @INAPapers que involucra el president i el seu germà”, va tuitejar WikiLeaks.

Des que Assange va ser separat del món exterior, els esforços dels Estats Units per processar Assange i WikiLeaks han quedat al descobert. Que Assange ja havia estat acusat va ser revelat inadvertidament per un error de tallar i enganxar de l’oficina del fiscal estatunidenc del Districte Est de Virgínia. El processament de l’editor pertoca a les publicacions de Wikileaks de l’època de Chelsea Manning, i possiblement a l’apartat 7, no a les eleccions presidencials de 2016 als Estats Units.

Manning de tornada a la presó

Dijous també marca la tercera setmana de presó de Manning per la seva negativa a testificar davant un gran jurat convocat per processar WikiLeaks i Assange. Des que va ser empresonada, els partidaris de Manning han informat que ha estat mantinguda en confinament solitari, on romandrà indefinidament fins que es dissolgui el gran jurat o fins que ella accepti testificar sense assessoria legal i sota un vel de secret.

Presumiblement, els fiscals esperen coaccionar Manning perquè es retracti del seu testimoni durant el seu consell de guerra el 2013, en què va testificar que va actuar sola, i en el seu lloc van indicar que Assange va treballar per incitar-la o ajudar-la a recuperar el material filtrat. El periodista Chris Hedges, guanyador del Premi Pulitzer, va descriure la situació com “la nova inquisició”.

La fi de la teoria de la conspiració de col·lusió va ser una victòria per Assange i WikiLeaks. L’advocat especial Robert Mueller va deixar clar que no hi hauria acusacions contra cap dels dos per les seves funcions durant les eleccions de 2016.

No obstant això, el dany ha estat significatiu, amb Assange incapacitat per opinar i WikiLeaks carregada amb difamacions sense resoldre. Els darrers tres anys, els experts en notícies per cable han vilipendiat sense parar WikiLeaks i Assange en afirmar que l’editor es va coordinar amb la campanya presidencial de Trump el 2016 i es va convertir en un instrument del Kremlin.

Mentrestant, The Guardian ha permès que la seva extravagant història al·legant que les reunions secretes que van tenir lloc entre Assange i Paul Manafort a l’ambaixada equatoriana de Londres tres vegades entre 2013 i 2016 es quedés sense retractar i sense explicar. WikiLeaks ha anomenat la història “una fabricació intencional de primera plana”, i ha llançat una campanya de Gofundme per recaptar fons per a demandar el diari. Hrafnsson va confirmar que la demanda està progressant.

El 28 de març de l’any passat, amics i simpatitzants d’Assange es van reunir espontàniament en assabentar-se que el govern equatorià l’havia separat del món exterior. Durant més de 10 hores, participants i espectadors de tot el planeta van alçar les seves veus per protestar per la injustícia que Assange hauria estat emmordassat.

L’esdeveniment inicial “Reconnectar Julian” va conduir a les següents vigílies “Unity4J“. Els últims 12 mesos s’han produït manifestacions de suport a tot el món, incloent molts esdeveniments organitzats pel Partit Socialista per la Igualtat i un munt d’accions no afiliades en solidaritat amb Assange.

La mare del fundador de WikiLeaks, Christine Assange, va escriure a través de les xarxes socials: “En moments crítics al llarg de la història, han sorgit líders per encapçalar la lluita per la llibertat. Arrisquen les seves vides i la seva llibertat per fer-ho. La majoria de nosaltres no tenim el seu coratge, però podem unir-nos per protegir-los. #FreeAssange #FreeManning“

El dijous passat, camions blasonats amb missatges de suport a Assange i Manning van aparèixer a Londres i Washington, D.C.

Elizabeth Vos és periodista independent i col·laboradora de Consortium News.

Font: Consortium News