Després de la llarga llista d’assassinats, desaparicions i empresonaments arbitraris de persones opositores i crítiques amb el règim ruandès, es tem seriosament per la seguretat i la integritat dels líders de l’oposició Victoire Ingabire i Bernard Ntaganda, recentment fustigats un cop més amb un arrest i registre domiciliari[1].

Mentre escrivim aquestes paraules, hem conegut una nova citació de la policia rebuda per part de la senyora Ingabire, per a “interrogar-la” el dia 17 de juny. Els seus éssers estimats tenen por que en un d’aquests interrogatoris la seva vida corri un seriós perill. La població ruandesa està habituada a que els seus líders se “suïcidin” en custòdia policial[2] com va passar recentment amb l’artista i activista per la pau Kizito Mihigo.

Ingabire i Ntaganda han passat llargs anys a la presó per criticar l’actual govern i per promoure la reconciliació i la pacificació al país. Tots dos han patit l’assassinat i la desaparició de col·legues de partit i col·laboradors. Tots dos han vist com se succeeixen els assassinats, desaparicions forçades i detencions arbitràries d’activistes de drets humans, periodistes i opositors polítics. Però tots dos estan fermament compromesos amb la pau duradora a Rwanda i la resta de la regió dels Grans Llacs, motiu pel qual són respectats i recolzats per la població, fins i tot dels països veïns. El 2016 el Parlament Europeu va emetre una resolució expressant la preocupació pel procés judicial de V. Ingabire[3], la qual va ser finalment alliberada el 2018 i va rebre el premi als DDHH de l’Associació Pro Drets Humans d’Espanya el 2019.

Dissabte passat, 13 de juny, la policia va irrompre a casa de Victoire Ingabire i a la de Bernard Ntaganda[4], i van dur a terme un registre que va durar pràcticament tot el dia. Requisar els seus ordinadors, mòbils i tota mena de material informàtic, deixant-los incomunicats amb els seus éssers estimats, que no van poder saber què els havia passat fins al matí següent.

Les autoritats responsables diuen haver rebut informes que els opositors col·laboren amb grups armats que preparen atacar el seu govern. Considerem que aquestes excuses són una acusació crònica contra els oponents. Acusacions que una i altra vegada acaben sent exposades com a muntatges policials del règim. A la regió, Ingabire i Ntaganda són reconeguts com a líders de la no-violència i només demanen l’obertura democràtica i pacífica de l’espai polític ruandès.

El govern ruandès liderat per Paul Kagame, conegut com el carnisser dels Grans Llacs, ha comès els més atroços crims de guerra i contra la humanitat no només a Rwanda, sinó a tota aquesta regió, tan sensible pel que fa a la riquesa de recursos minerals. Aclamats per molts com els alliberadors de Rwanda després del genocidi de 1994, múltiples evidències que ja és impossible seguir amagant, apunten al fet que en realitat ells són els principals responsables d’aquesta atrocitat.

Des del final de la guerra que va culminar amb el famós genocidi el 1994, l’FPR de Kagame s’ha aferrat al poder des del qual sembra el terror, desestabilitza i saqueja tota la regió, molt especialment l’est de la República Democràtica del Congo, com evidencien tants i tants informes de respectades investigadores[5] i investigadors[6], fins i tot de l’ONU[7].

Les 55 entitats de la Red de Entidades para el Desarrollo Solidario-REDES, al costat de l’Antena África-Europa Fe y Justicia de Madrid, denunciem l’assetjament a què el règim de Rwanda està sotmetent els líders de l’oposició al país. Amb elles, reclamem que la comunitat internacional deixi de mirar cap a un altre costat davant aquests crims.

[1] https://www.dw.com/fr/rwanda-victoire-ingabire-d%C3%A9nonce-%C3%A0-nouveau-des-intimidations-du-r%C3%A9gime/a-53815035?maca=fr-Twitter-sharing

[2] https://umoya.org/2020/02/28/kizito-mihigo-ruanda-asesinato-politico/

[3] https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/RC-8-2016-1061_ES.html

[4] http://www.rfi.fr/fr/afrique/20200613-rwanda-ennuis-victoire-ingabire-perquisition-domicile?ref=tw

[5] https://l-hora.org/?p=7995&lang=es

[6] https://umoya.org/2014/04/16/legados-michael-hourigan-y-el-tribunal-penal-internacional-para-ruanda/

[7] https://umoya.org/2016/05/31/paul-kagame-y-los-informes-de-la-onu/

Font: REDES-AEFJN