Nascut el 10 de juliol de 1989 a Rwanda, Venant Abayisenga fa o hauria fet 31 anys aquest 10 juliol del 2020.

El 1995, amb només 6 anys d’edat, va presenciar el salvatge assassinat de la seva mare per soldats de l’APR a Nyabirasi, al nord-oest de Rwanda. El seu germà petit, de tot just un any i quatre mesos, també va ser assassinat a l’esquena de la seva mare.

El 2012, a l’edat de 23 anys, va decidir involucrar-se en la política unint-se a aquesta nova generació de ruandesos que volen prendre el seu destí en les seves pròpies mans, tenint veu en la reconstrucció del país.

El juny del 2013, a l’edat de 24 anys, i només uns mesos després del seu debut en la política, va ser víctima de la seva primera mesura important de persecució política quan va ser empresonat arbitràriament durant un any i mig.

Va recuperar la seva llibertat el desembre del 2014 i, lluny de sentir-se enfonsat per la seva estada a la presó, va decidir continuar la seva lluita política per una Ruanda que respecti els drets de tots els ciutadans.

El setembre del 2017, només unes setmanes després de les eleccions presidencials guanyades pel general Kagame amb un resultat estalinista del 99% dels vots, és víctima de la “repressió política postelectoral” durant la qual molts opositors són empresonats.

A l’ombra de l’empresonament d’alt perfil de Diane Rwigara i la seva família, comença la seva segona estada a la presó.

Amb només 28 anys d’edat, i després de l’assetjament i l’empresonament, experimentarà una altra mesura important de l’aparell repressiu del règim de l’FPR contra qualsevol veu dissident: la tortura. Tan aviat com va ser arrestat, va ser transferit a “Gacinya”, Gikondo, un lloc infame pel destí dels detinguts.

Ell mateix explica el que va passar després: “Hi vaig tenir grans problemes, em van colpejar. Volien que els parlés d’un grup armat que hauríem creat. (…) No em van creure i m’hi vaig quedar, i van seguir colpejant-me, van fingir la meva execució. En un moment donat vaig tenir un problema d’hemorràgia, així és com van començar a colpejar-me menys. Em van posar sota la taula, un em va colpejar per darrere, a les plantes dels peus, l’altre amb una porra al cap (…) A nosaltres, que havíem estat arrestats en últim lloc, van voler torturar-nos de manera exemplar… Jo em vaig quedar al meu calabós, amb els braços lligats, només en aquell lloc ombrívol d’on en surts per ser colpejat, i sents que tot s’acaba. (…) Al voltant del 17 [setembre de 2019] la pallissa va començar altra vegada. Quan vaig començar a sagnar una altra vegada, es van prendre un descans però em van dir que em matarien. Van venir amb una bossa de plàstic i em van demanar que els digués qui havia estat al grup armat amb […] El 23 de setembre, van tornar i em van colpejar de nou. Encara volien interrogar-me però els vaig dir que volia un advocat. Em van dir: ‘Mai sortiràs d’aquest lloc, ningú sap que ets aquí, podem matar-te i no hi haurà cap procés contra nosaltres’. Ja sabia que molta gent és assassinada sota aquest règim sense cap mena de control. (…) Per exemple, posaven moltes pedres al blat de moro que menjàvem, igual que a les farinetes que rebíem, que en comptes de sucre hi posaven sorra. Però vaig suportar aquestes males condicions de vida i segueixo viu. Espero viure molt temps. (…) Em van dir que havien matat els meus companys i que farien el mateix amb mi. I efectivament, es mata a “Gacinya”. Assistíem a escenes en què podíem sentir algú morir i després els vèiem venir a netejar. Quan veus això, et dius a tu mateix que la teva vida s’ha acabat. (…) Després em van transferir a la presó de Mageragere i la tortura va continuar, però a un altre nivell. La tortura en aquesta presó ha aconseguit tal nivell d’organització que hom es pregunta si no està planificada per l’Estat.”

El 23 de gener del 2020, després de dos anys i mig de detenció, va ser absolt de tots els càrrecs i posat en llibertat immediatament, juntament amb Théophile Ntirutwa, el seu company de presó i camarada de partit.

Théophile Ntirutwa i Venant Abayisenga van ser alliberats de la presó el 23 de gener del 2020.

El 6 de juny del 2020, menys d’un mes després que Théophile Ntirutwa sobrevisqués a un intent d’assassinat, Venant experimentarà una altra mesura important de l’arsenal repressiu del règim de l’FPR: la desaparició forçosa.

Amb només 30 anys d’edat, havent deixat la seva casa per uns minuts per comprar crèdit per al seu telèfon, no tornarà.

No se n’ha sabut res més.

Ha passat més d’un mes.

Font: Jambonews