Vaig romandre intrigat quan em vaig adonar de l’interès que el règim ruandès tenia pel Sr. Charles Ndereyehe. Em va sorprendre particularment el ràpid anunci d’alts funcionaris i diaris progovern de que havia estat arrestat pel govern holandès i estava en camí de ser deportat a Rwanda. Em vaig assabentar que el govern ruandès havia fet acusacions contra ell i que un jutge les havia desestimat per infundades. Vaig decidir obtenir informació de primera mà i per tant vaig anar directament a Charles Ndereyehe per obtenir la seva opinió sobre per què el règim de Rwanda estaria tan interessat en ell. Per tant, volia compartir amb altres persones curioses les meves conclusions.
Antecedents acadèmics i professionals
Charles Ndereyehe és un holandès d’origen ruandès. Nascut l’1 d’octubre de 1949 a Rwanda (Ruhengeri), és enginyer agrònom graduat a la Universitat de Florència, Itàlia (1977); també té una llicenciatura en hidrogeologia de la Universitat de Bordeus; un certificat de la Universitat d’Ann Arbor –Michigan, Estats Units– en gestió de projectes de desenvolupament rural i desenvolupament econòmic, gestió de recursos humans i tecnologia de la informació.
Agrònom: va ser cap del servei agrícola del projecte de desenvolupament agropecuari de Mutara (Rwanda 1977-1986), director del projecte de desenvolupament agrícola i coordinador dels serveis agrícoles a Gikongoro (Rwanda 1986-1992). Va ser membre de la Comissió Nacional d’Agricultura de Rwanda (1990-1992) i director general de l’Institut de Recerca Agrícola de Rwanda (ISAR) (1992-1994). Ha escrit molts articles sobre els problemes de l’agricultura a Rwanda.
Opinions i experiències polítiques
Analista polític: Va començar a seguir els esdeveniments polítics del seu país d’origen a una edat molt primerenca. Va ser un observador atent i testimoni directe dels esdeveniments polítics a Rwanda entre 1959 i 1994. Va ser president del Moviment Estudiantil Ruandès a Itàlia (MERI) i membre de l’Associació General d’Estudiants ruandesos (AGER) (1972-1977), president del grup de republicans ruandesos progressistes i membre del Fòrum per a la Democràcia a Rwanda (1992-1994). És autor de diversos articles sobre la reconciliació del poble ruandès, en què tots els grups ètnics viuen en pau i harmonia, i sobre els requisits previs per a la construcció d’un estat de dret a Rwanda. En les seves publicacions, així com en conferències públiques, va abordar de cara el tema dels hutus-tutsis que molts ruandesos consideraven tabú en aquell moment.
Les posicions de Charles Ndereyehe sobre les relacions ètniques i la seva visió d’una Rwanda pacífica han estat coherents i molt clares: “Basar la política de Rwanda en l’ètnia és una empresa retrògrada que només és bona per als qui no tenen un programa polític nacional racional i és perjudicial per al futur de Rwanda. Una dictadura, ja sigui dirigida per un hutu o un tutsi, té el mateix impacte negatiu en els qui estan sota d’ella. El nivell de la dictadura i la criminalitat són independents de l’ètnia. La democràcia, l’estat de dret i la igualtat d’oportunitats faran que sigui irrellevant aferrar-se a la solidaritat ètnica per obtenir un favor. Per tant, suprimir el sectarisme ètnic per llei no resoldrà el problema; un govern basat en el respecte de la llei, la justícia genuïna i la democràcia seria la veritable solució; la competència política és el procés polític més saludable i ningú hauria de ser empresonat o assassinat per les seves idees com ha succeït sovint fins ara”.
Està convençut que la solució de la crisi de Rwanda exigeix un Diàleg Inter-ruandès altament inclusiu (DIRHI) de les parts integrants de la societat ruandesa per acordar la millor manera de dirigir el país i establir un sistema polític, així com disposicions constitucionals i institucionals que tranquil·litzin i facin que tothom se senti segur.
És membre actiu de diverses plataformes que advoquen per un Diàleg Inter-ruandès Altament Inclusiu (HIIRD) que:
– Doni veu als oprimits perquè puguin decidir sobre la governança que els convé;
– Ajudi els ruandesos a establir institucions democràtiques viables, segures i tranquil·litzadores per aturar el flux de refugiats i les diverses formes de rebel·lió que sorgeixen d’ells;
– Trobi solucions al problema de les garanties de seguretat per a una coexistència pacífica amb els veïns de Rwanda, especialment la República Democràtica del Congo, perquè en molts aspectes Rwanda es troba a l’arrel de les crisis a la regió de l’Àfrica dels Grans Llacs.
Considera que aquest diàleg és l’únic marc que permet fomentar la confiança entre els grups ètnics, essencial per a la reconciliació efectiva, la pau i el desenvolupament sostenible als Grans Llacs.
Té una llarga experiència en la política dels refugiats ruandesos i ha estat un dels principals líders que ha treballat incansablement per reunir diverses organitzacions de l’oposició democràtica ruandesa. Actualment és assessor polític de les Forces Democràtiques Unificades (FDU-Inkingi) i comissionat de la plataforma de l’oposició ruandesa.
Pel que fa a per què el règim de Rwanda es va interessar per ell, ha ofert la següent explicació.
Primer em va remetre a l’informe de Human Rights Watch titulat “Repressió més enllà de les fronteres”, que explica que el govern ruandès està disposat a silenciar qualsevol veu crítica, i em dóna llistes de noms de persones que han assassinat, escapat d’intents d’assassinat o han estat amenaçades.
Ndereyehe creu que és un objectiu del règim ruandès perquè ha estat un membre actiu de l’oposició política ruandesa, que critica les greus violacions dels drets humans i l’enfocament militarista per resoldre el problema polític que impedeix el retorn pacífic de tots els refugiats a Rwanda.
El fet que la presidenta de les FDU-Inkingi, la Sra. Victoire Ingabire Umuhoza, que vivia als Països Baixos, anés a Rwanda per desafiar el president Kagame en les eleccions presidencials de Rwanda del 2010, s’ha de considerar un focus d’oposició al règim ruandès. Això ha donat lloc a la intensificació dels atacs i la fustigació dels opositors i crítics ruandesos a l’estranger per part del règim de l’FPR, especialment als Països Baixos, on la Sra. Ingabire hi va viure abans de tornar a Rwanda. Charles Ndereyehe és percebut pel règim de l’FPR com el cervell de l’activisme polític als Països Baixos. Em va assenyalar que un cop determinat que el règim ruandès utilitzarà qualsevol mitjà per desfer-se de tu mitjançant l’assassinat, el president Kagame va dir que “és qüestió de temps i de com”, i mitjançant la calúmnia sota l’acusació general de genocidi, negador del genocidi, minimitzador del genocidi o defensor de la ideologia del genocidi. El règim llavors entrena falsos testimonis perquè testifiquin contra ell.
En aquest context, Charles Ndereyehe ha estat acusat falsament de càrrecs falsos com “negació del genocidi”, “divisionisme” i “ideologia genocida”. Aquests càrrecs figuren entre els instruments més eficaços que utilitza el règim de Rwanda per silenciar els seus crítics i oponents polítics a Rwanda i a l’estranger.
Altres revelacions que probablement posin Ndereyehe en dificultats amb el govern de Rwanda:
- El 6 d’abril del 2000, com a president del Reagrupament per al Retorn de la Democràcia i els Refugiats (RDR), va encapçalar la delegació que va anar a presentar a la fiscal general del Tribunal Penal Internacional per a Rwanda, Carla del Ponte, a la Haia, un informe de 2000 pàgines sobre les víctimes de l’FPR entre 1990-1994.
- El 24 de novembre del 2000, un alt funcionari del Govern de Rwanda va ser enviat per persuadir-lo que tornés i ocupés un lloc ministerial, però ell s’hi va negar.
- Ser vist en companyia de la gent que el règim més detesta: el general Kayumba Nyamwasa i el coronel Karegeya. El primer ha sobreviscut a tres intents d’assassinat i el segon va ser assassinat la vigília de l’Any Nou del 2014.
La darrera gota que va fer vessar el got: El 2003, un delegat d’alt rang de l’FPR li va renovar la crida per unir-se al govern de Rwanda, en cas contrari s’enfrontaria a greus conseqüències. Aquesta va ser la darrera gota per l’extremadament arrogant líder d’FPR, la resposta va ser amarga. El 2004, el règim de l’FPR va decidir incloure’l a la llista negra del règim de l’FPR; l’any següent, el 2005, el règim de l’FPR va dictar la primera ordre de detenció i va afegir el seu nom a la llista de persones cercades per genocidi de la Interpol.
El març del 2009 va ser arrestat en un control rutinari de carretera als Països Baixos i empresonat. L’endemà, el fiscal va preguntar sobre el seu expedient penal a la Interpol i va resultar estar buit. Des de llavors, l’FPR ha seguit fabricant falses acusacions contra ell. El juliol del 2015 va guanyar el cas contra les falses acusacions del govern ruandès.
El 8 de setembre del 2020 va ser arrestat de nou en base a una nova ordre d’arrest ruandesa. El fiscal el va alliberar després de 16 hores d’arrest. El Servei d’Immigració i Nacionalització havia informat malament al fiscal. Els ciutadans holandesos no poden ser extradits a Rwanda.
El que fa que Ndereyehe es mantingui tranquil i motivat, tot i la implacable persecució
Després de 25 anys de lluita pels refugiats ruandesos, el complau veure que la joventut ruandesa exiliada, a la qual ha vist créixer, es faci càrrec de la torxa de la lluita per una “Rwanda democràtica”. La joventut no es deixa dissuadir per la intimidació, les amenaces i les falses acusacions del règim ruandès.
El satisfà molt el fet de seguir formant part de moviments polítics que anhelen un canvi pacífic i que li brinden l’oportunitat de compartir els seus valors fonamentals que manté i defensa des de la seva joventut: la integritat moral, la defensa dels valors democràtics, el valor, la justícia social, vivint l’esperança de que inspirin tothom i informin qualsevol programa polític futur per a una pau sostenible, una autèntica reconciliació i el desenvolupament de Rwanda.
Charles Ndereyehe és l’autor del llibre “Ma contribution à la véritable conquête de la souveraineté du peuple rwandais”, Editions Scribe: 2019 (La meva contribució a la veritable conquesta de la sobirania del poble ruandès) que ha estat traduït a l’anglès “Rwanda Achieving real sovereignty (Éditions Scribe: 2019)”.
Missatge de Charles Ndereyehe a la joventut
Fa una crida als joves perquè prenguin la iniciativa i siguin considerats com a ruandesos capaços de transcendir el seu ego i discutir sense por les veritables qüestions polítiques i el seu paper en el futur del seu país, així com de rebutjar i resistir la corrupció i les manipulacions dels autòcrates i els seus companys d’arreu.
El seu somni
Una Rwanda sense refugiats, un país on els hutus, tutsis i twas viuran junts en pau i harmonia. Un país en què els seus fills i néts tindran dret a viure sense por i un lloc que acollirà tothom que desitgi establir-s’hi, sense por que es violin els seus drets.
Font: The Rwandan