Els parents de la política ruandesa, presa política des de fa sis anys, passen uns dies a l’illa convidats per la Fundació s’Olivar. 

Victoire Ingabire va visitar Mallora el 2010 i va residir a Estellencs. Va tornar al seu país com a líder de l’oposició i candidata a la presidència, però pocs mesos després va patir arrest domiciliari i tot seguit va ingressar a la presó de Mpanga, on segueix. El seu espòs, Lin Muyizere; els seus fills; la mare de Victoire, la seva germana i altres familiars estan passant uns dies a l’illa convidats per la Fundació s’Olivar.

Victoire, nascuda el 1968, va abandonar Rwanda amb 16 anys per viure a l’exili, a Holanda, però en ser escollida líder de l’oposició va escollir el municipi mallorquí per reflexionar i va optar per tornar i presentar-se com a candidata a la presidència del país. Muyizere ens explica que «el seu estat de salut és bo, és una dona forta, encara que les condicions de la presó són difícils».

Des de l’assassinat dels presidents de Rwanda i Burundi el 1994, amb l’abatiment de l’avió en el qual viatjaven, el president Paul Kagame, de la minoria tutsi, ha establert una dictadura. Tots els líders de l’oposició estan a la presó o morts.

Muyizere parla de deu milions d’assassinats, un genocidi que «sembla com si volgués equilibrar el nombre d’hutus i tutsis mitjançant els assassinats», ironitza.

«Els presos polítics no poden rebre visites, al contrari del que succeeix amb els presos comuns. Això complica molt l’actuació dels advocats», afegeix Lin. Victoire ha recorregut a la Cort Africana dels Drets de l’Home, però Rwanda ja no forma part d’aquest organisme. Això complica la situació de Victoire, sobre la qual pesen càrrecs de terrorisme i amenaça a la seguretat nacional.

El seu espòs ens diu que «compta amb dos advocats, un de nacionalitat ruandesa i un altre holandès. A l’holandès no li han concedit el visat i tampoc ha pogut accedir com a turista. Més greu va ser el cas del lletrat nord-americà que va assumir inicialment la defensa de l’opositora ruandesa, president del sindicat d’advocats dels Estats Units, que va ser empresonat diverses setmanes i va sortir de la presó per les pressions de Washington. El marit de Victoire parla d’«un estat militaritzat en què la gent no aixeca el cap, té por i només pot dir que ‘sí’ al president Kagame. Hi ha també pobresa i manca d’aliments i la gent fuig a Uganda o Tanzània».

Muyizere, quan es refereix a Mallorca, parla dels bons amics amb els que compta a l’Illa, Joan Carrero i Manel Gomariz, de la Fundació Olivar. Vivint en un país com Holanda, completament pla, Mallorca li recorda en certa mesura a Rwanda, ‘el país dels mil turons’.

Hi ha una causa oberta contra el Govern ruandès a l’Audiència Nacional per genocidi, gràcies a una querella que compta amb el finançament del Fons Mallorquí de Solidaritat, tot i que les modificacions realitzades en la legislació de Justícia Universal pel PP i el PSOE comprometen molt seriosament aquesta causa. I això que nou ciutadans espanyols han estat assassinats pel règim, sis missioners i tres cooperants de Metges del Món. Ahir, la família de Victoire va ser rebuda pel vicepresident del Consell, Francesc Miralles.