Falsedats que poden portar tota la humanitat al que és inimaginable
Es tracta de tan sols deu de la multitud de fal·làcies i embolics que han convertit el conflicte palestinoisraelià en un endimoniat embull que està ocasionant un patiment sense mesura des de fa gairebé un segle. Però he d’iniciar aquest article amb uns aclariments previs. La mentida i l’engany per sortir-nos sempre amb la nostra, encara que sigui perjudicant els nostres congèneres, és de tal capacitat destructiva de les relacions humanes, que és incomprensible la tolerància que se’ls té. Però en tot allò referent a la guerra i a la propaganda, aquesta xacra de l’engany és directament mortal, fins i tot genocida.
Dècades després de la invasió de l’Iraq, amb la corresponent enorme carnisseria, qualsevol professional seriós i honest del periodisme reconeix que aquesta no hauria estat possible sense l’adhesió a la Mentida i a la Mort per part de la pràctica totalitat dels grans mitjans occidentals. Per tant, referir-me a falsedats mortals és una pura redundància. Tot i que és una redundància necessària, atesa la inconsciència de les nostres societats sobre aquesta i moltes altres qüestions transcendentals per a l’espècie humana.
Fa només uns dies, Seymour Hersh es referia a la manca de moral per a la batalla dels joves soldats israelians. És exactament el que vaig escriure jo fa ja quinze anys, una constatació que vaig tornar a recollir al meu article del passat dia 12. A diferència dels desesperats joves palestins, els israelians no estan motivats per donar la seva vida per quelcom que cada vegada és més una gran mentida. Dit ja això, passo al top ten de les falsedats mortals que dóna títol a aquest article.
- No existeix un Estat d’Israel, sinó tan sols un “ens sionista”. El fet que l’existència de l’actual Estat d’Israel només hagi estat possible gràcies a la violència (que ha inclòs el terrorisme, la neteja ètnica i fins i tot el genocidi) contra el poble palestí, un poble que residia al començament del segle XX en uns territoris que tres mil·lennis abans ja havien estat conquerits també bèl·licament per Israel, ¿desautoritza qualsevol referència a la realitat de l’existència de l’actual Estat d’Israel? És possible negar a hores d’ara l’existència de l’Estat d’Israel i referir-s’hi sempre només amb aquesta expressió d’ens sionista? Encara que aquesta primera no sigui la més perillosa de les fal·làcies, cal començar per ella, ja que té a veure amb el títol mateix d’aquest article, centrat en els termes palestí i israelià. En bona mesura entenc que, amb aquests jocs lingüístics, estiguem exigint a Israel una ètica que gairebé no s’ha donat mai a la realpolitik al llarg de la història. Però seguim una mica més amb aquesta qüestió.
- Un autèntic antiimperialista només hauria de fer servir aquest terme d’ens sionista. Per què parlem d’Espanya i no d’Al-Àndalus, ja que durant gairebé vuit segles la península ibèrica va estar dominada pels musulmans? ¿Per ventura els reis Isabel i Ferran van aconseguir “la unitat pàtria”, i el naixement de l’Imperi espanyol, tan sols asseguts amablement en una taula al costat dels musulmans? Per què, doncs, no parlar, de la mateixa manera, de la realitat anterior a l’assentament d’israelians-àrabs-israelians, la realitat dels pobles cananeus, que habitaven aquelles terres ja l’any 3.000 abans de Crist i havien arribat a establir ciutats-estat com la de Jericó o Megido, però que van ser finalment sotmesos per Israel? Per què no parlar de Canaan en comptes de parlar de Palestina? Si som tan antiimperialistes, per què dogmatitzar amb l’afirmació que l’únic terme lícit és el de Palestina, quan va ser precisament l’Imperi Romà el que el va imposar com a represàlia contra els hebreus després de sufocar la seva justa i heroica rebel·lió antiimperialista dels anys 132-135? Al segle XIII o al XII aC van aparèixer tant els filisteus, lligats als anomenats pobles del mar i que es van instal·lar a la costa mediterrània, com les tribus hebrees, seminòmades i ramaderes, que es van instal·lar a l’interior. Però, atès que aquestes últimes tenien el mateix origen que els cananeus i parlaven el seu mateix idioma, els investigadors les consideren més aviat com a procedents d’ells mateixos. En tot cas, van arribar a prendre finalment el control de tot Canaan. Més d’un mil·lenni després, l’Imperi Romà, pretenent eliminar el menor signe del poble hebreu, va canviar fins i tot el nom de Província de Judea pel de Província de Palestina. Finalment, l’any 638 dC va arribar la conquesta pels àrabs.
- L’única solució és expulsar o aniquilar totalment els israelians. La veritable causa de tot aquest galimaties és que darrere les paraules hi ha molta ideologia, poca veritat i molta mentida. En definitiva, els qui només es refereixen a Israel, negant la realitat de Palestina, o els qui només es refereixen a Palestina, negant la realitat d’Israel, s’estan posicionant clarament en contra de la solució de dos estats, estan expressant la seva pròpia hostilitat cap a aquesta via. Però segurament es tracta de l’única via de pacificació possible, sigui justa o no, en aquesta petitíssima franja de territori on tot té conseqüències tan greus per a tota la humanitat. Més enllà que fossin justes o no l’expulsió o aniquilació total dels israelians, la veritat és que, els qui opinen que sí que ho són i que cal aconseguir-les, no semblen ser conscients que això significaria gairebé amb tota seguretat la fi del món tal com avui existeix. De fet, entossudir-se a rebutjar, en tertúlies i debats teòrics, la solució de dos estats (recolzada aclaparadorament des del 1970 per l’Assemblea General de l’ONU, però vetada pels Estats Units), és anar fins i tot més enllà de la voluntat de la mateixa OLP i fins i tot de Hamàs, que la va acceptar el 2017. Els qui s’entossudeixen visceralment i/o radicalment en la via bèl·lica, li han preguntat a Hamàs si ha canviat la seva posició sobre el que va acceptar el 2017? Ho qüestiono perquè des de la meva ignorància, que no em permet tant de dogmatisme, em sembla que els únics que segueixen boicotejant la solució de dos estats són Israel i els Estats Units. Això ens portaria a la conclusió que, paradoxalment, amb tant de dogmatisme suposadament antiimperialista, estem en realitat fent el joc a l’Imperi. Estem intentant veure quins serien els camins per a una pau justa (encara que aquests camins fossin bèl·lics) o simplement estem descarregant rancúnia i odi antijueu (no parlo d’antisemitisme, perquè també els àrabs són semites)? Si aquest fos el cas, en realitat ja estaríem tan infectats per aquestes letals passions com els supremacistes sionistes ho estan per l’arrogància i el menyspreu envers “els altres”. En realitat ja ens haurien vençut, estaríem tan derrotats com ells. Hauríem caigut, juntament amb ells, als Inferns.
- L’única solució és expulsar o aniquilar totalment els palestins. Paral·lelament al que passa des de la part palestina més radical, massa israelites no semblen voler veure que, si Israel segueix avançant per la via que ha emprès, la conseqüència serà exactament la mateixa: la fi del món tal com avui existeix.
- Hamàs és una organització terrorista mentre que Israel és un estat democràtic. Com qualifiquen llavors els partidaris d’aquesta fal·làcia lletja l’atemptat perpetrat per l’Irgun el juliol del 1946 a l’Hotel King David, on van morir més de 90 persones, o la multitud d’actes semblants que s’han succeït després durant gairebé 90 anys? Com poden dir que Hamàs és una cosa i la població de Gaza una altra? Que potser no va ser votada majoritàriament per aquesta població, igual que l’extremista Govern d’Israel té el suport majoritari de la seva societat?
- Tots els palestins són responsables del terrorisme de Hamàs. Són les declaracions increïbles del president d’Israel: “Tota la seva nació és responsable. Aquesta retòrica sobre civils que no n’eren conscients ni estaven implicats és completament falsa. Podrien haver-se rebel·lat, podrien haver lluitat contra aquest règim malvat que es va apoderar de Gaza en un cop d’estat”. Tots els 2,3 milions de palestins de Gaza són “bèsties” terroristes? També ho eren els molts nens assassinats per les forces israelianes i els que seran assassinats en el futur? Una història gairebé tan trista com la criminalització col·lectiva a Rwanda de milions d’hutus, que, sent les principals víctimes, van ser convertides col·lectivament en genocides i eliminats per milions.
- Tots els israelians són responsables dels crims del Govern d’Israel. Em pregunto si també són responsables els membres de la família d’Isaac Rabin, assassinat per un conciutadà extremista, i tants israelians que rebutgen profundament la manera com estan actuant els darrers governs d’Israel. I què cal dir dels espanyols? No som còmplices amb el nostre consentiment d’uns crims més grans encara que els comesos pel Govern d’Israel, els crims de l’OTAN? Hauríem d’acabar amb tots els nostres conciutadans, de la mateixa manera que cal acabar amb tot Israel?
- És una gran injustícia que els àrabs i musulmans, que posseeixen extensíssims territoris a tot el planeta no permetin als israelians viure en un territori tan diminut. Però, caldria preguntar-se, tan immens com és el planeta, per què el sionisme es va entossudir a establir un estat a Palestina precisament? I, sobretot, per què es va entossudir a fer-ho com ho va fer: amb el menyspreu més gran cap als seus legítims habitants en aquell moment?
- Els successius governs d’Israel han anat endurint les seves posicions i actuacions forçats pel fanatisme irracional dels palestins. Aleshores, si Israel ha actuat amb tanta moderació i fins i tot generositat, per què, per exemple, Israel i els Estats Units han boicotejat sistemàticament totes i cadascuna de les múltiples resolucions de l’ONU i han preferit anar enfortint la seva posició il·legalment i fins i tot criminalment?
- Israel és un instrument pur de l’imperialisme estatunidenc. Els qui afirmen això, on col·loquen, en un paradigma tan esmussat i unilateral, les persecucions patides pels jueus a Europa des de finals del segle XIX i, sobretot, les espantoses imatges de muntanyes de cadàvers de jueus a l’Alemanya nazi? Segur que totes aquelles ferotges persecucions i carnisseries no tenen res a veure amb les successives onades de jueus que van arribar a Israel des dels citats finals del segle XIX?
Doctrina Samsó: L'aterrador pla d'autodestrucció d'Israel (Marcelo Ramírez – Humo y Espejos, 13.10.2023)