L’opi s’utilitza per produir heroïna i altres opiacis il·lícits.
En el seu llibre titulat “La política de l’heroïna: complicitat de la CIA en el comerç mundial de drogues”, Alfred McCoy va documentar la complicitat de la CIA i del govern dels Estats Units en el tràfic de drogues als nivells oficials més alts.
Continua avui a l’Àsia, Europa, Orient Mitjà, Amèrica del Sud i Amèrica Central, facilitant l’oferta mundial de drogues il·lícites.
Peter Dale Scott explica:
“Des de com a mínim 1950 hi ha hagut una connexió global de la CIA amb les drogues, operant de forma més o menys contínua” fins als nostres dies.
“La connexió mundial de les drogues no és només una connexió lateral entre els agents de camp de la CIA i els seus contactes en el tràfic de drogues”.
“És més significatiu un complex financer global de diners volàtils que uneix negocis, finances i governs destacats, així com figures del submón”, una mena d’”imperi indirecte (operant junts) del govern existent”.
L’heroïna i altres drogues il·lícites produeixen centenars de milers de milions de dòlars en ingressos anuals, una bonança recolzada pel govern dels EUA i funcionaris de règims corruptes de diversos països, la CIA, el crim organitzat i institucions financeres occidentals, fortament implicades en el blanqueig de diners.
Estats Units és un dels nombrosos països implicats, el més nociu i inquietant a causa del seu poder imperial i abast global, que influeix o afecta pràcticament tot el món.
La CIA compta per la implicació en el tràfic de drogues amb una important quantitat dels seus ingressos.
Abans de l’11 de setembre, l’Afganistan sota el règim dels talibans va eradicar el 94% de la producció d’opi segons les estimacions de l’ONU, una de les raons per les quals Bush/Cheney van cometre una agressió nua sobre el país l’octubre del 2001.
Un dels objectius era augmentar la producció d’opi. Afganistan es va transformar en el major productor del món, que en un cert moment va créixer més que la demanda mundial total, que ara representa almenys el 90%.
Només una petita fracció del que es produeix es manté a l’interior del país, mentre que la resta cobreix la demanda arreu del món.
El tràfic il·lícit de drogues és un gran negoci: els governs cómplices cobren, juntament amb el rentat de diners de Wall Street i altres grans bancs, traficants i agències delictives com la CIA.
Mentre l’Afganistan estigui ocupat pels titelles instal·lats pels Estats Units, la producció d’opi florirà i es descartaran mesures necessàries i vitals d’eradicació.
RT va entrevistar Layla Haidari, fundadora de l’organització “Mare” de Kabul, que ajuda els toxicòmans.
“Cada dia estem pitjor, no millorem”, va dir. “És política. Els ministeris, els polítics… volen continuar el cultiu de la rosella”.
Els funcionaris afganesos corruptes i els seus homòlegs d’altres països es beneficien enormement del tràfic il·lícit, no volen renunciar a una cosa bona per a ells.
Tampoc la CIA i els principals bancs occidentals acabaran amb una font lucrativa d’ingressos: el cost humà d’aquestes drogues no té cap conseqüència en la seva presa de decisions.