Les meves més cordials salutacions per a totes i tots vosaltres. Sóc en Joan Carrero, president de la petita Fundació S’Olivar, amb seu a Mallorca, Espanya.

Avui se m’ha concedit un doble honor.

El primer és el de posar veu al missatge d’Adolfo Pérez Esquivel, el nostre estimat company i mestre, des de fa mig segle, en el Moviment de la No-violència. I també en l’acompanyament dels pobles pels camins de la justícia i la pau, com a president internacional del SERPAJ, el Servei Pau i Justícia.

El valor de la seva tasca a l’Amèrica Llatina va ser reconegut molt justament el 1980 amb el Premi Nobel de la Pau (eren altres temps a l’Institut Nobel i al Parlament Noruec). Des de llavors la seva generositat s’ha eixamplat: no ha estat indiferent a cap causa mundial. Entre molts altres compromisos internacionals, ens ha donat suport sempre enèrgicament en les nostres tasques per la pau, la justícia, la veritat i la reconciliació a Rwanda i la RD del Congo, escenari de les massacres més grans que hi ha hagut després de la Segona Guerra Mundial.

Per donar suport a la nostra tasca, ha arribat a proposar-me també a mi, durant uns quants anys, al Premi Nobel de la Pau. Aconseguint així, amb el seu aval, la candidatura d’un espanyol amb més suports que hi ha hagut: des de l’unànime del Congrés dels Diputats (o Parlament d’Espanya) fins a la de milers d’institucions, personalitats o organitzacions.

Al costat de l’europeu deixeble directe de mahatma Gandhi, Lanza del Vasto, Adolfo ha estat per a la meva dona Susana i per a mi la baula que ens ha unit indissolublement per sempre al mahatma i al pastor Martin Luther King. Ells són per a nosaltres presències vives que ens commouen sempre en el més profund i que actuen en les nostres vides de manera sorprenent i eficaç.

El segon honor a què m’he referit és posar avui veu al missatge d’Adolfo en un esdeveniment tan important com és la present Conferència de l’Institut Schiller. Aquest ja és el missatge d’Adolfo per a aquesta Conferència i en suport a ella. Un missatge que us ha volgut transmetre a tots a través meu:

“Una abraçada, Joan, de Pau i Bé, tan necessitades pel món en aquests moments d’incertesa. Un món que ha de fer tots els esforços possibles per evitar una altra guerra i aquesta vegada nuclear.

El que puc aportar a la present Conferència de l’Institut Schiller és la meva crida perquè l’ONU es posi dreta amb coratge i convoqui els pobles a la resistència per posar fi a la guerra, deixant de ser un titella de les grans potències.

*

El món és a la vora de la bogeria per uns governants QUE ANTEPOSEN A LA VIDA ELS SEUS PROPIS INTERESSOS POLÍTICS, ECONÒMICS I ESTRATÈGICS DE DOMINACIÓ.

Estem en un punt d’inflexió, de dramàtics i decisius canvis al món, amb un alt cost en vides, fams, pestes i destrucció de la Mare Terra.

Moltes són les crides per construir la Pau: des de la veu del papa Francesc a la de personalitats i governs, així com el clam dels pobles. Cada dia sumem les nostres veus a aquelles veus que reclamen la Pau.

Hem d’arribar a una solució política, però fonamentalment humanitària, per posar fi a les múltiples guerres desfermades al món. Moltes silenciades. Com les que, entre d’altres, tenen lloc a Israel i Palestina, Armènia i a diversos països de l’Àfrica.

*

Pel que fa a la guerra a Ucraïna, tan perillosa per a tota la humanitat, hi ha diverses propostes per poder arribar a un diàleg constructiu i posar-hi fi.

Lamentablement, però, els senyors de la guerra no volen sentir res i continuen incrementant la tramesa d’armes i diners a Ucraïna, incentivant el conflicte.

És una guerra provocada per les grans potències com els Estats Units, per l’OTAN i pels interessos estratègics i polítics per assegurar l’hegemonia mundial.

*

El món està canviant i, si volem sobreviure i salvar el nostre Planeta Terra, la nostra casa comuna, cal un nou Pacte Social de convivència entre els pobles i la Mare Terra.

Per aconseguir-ho cal restablir l’equilibri que avui no existeix i que sotmet la humanitat a la violència social.

S’ha perdut l’equilibri, les relacions entre els pobles, l’espiritualitat… Som davant el bandejament de Déu, davant del seu exili.

Les Nacions Unides són una caixa sense ressonància manejada pels EUA. I l’OEA és una organització colonial. Europa ha perdut la seva veu i s’ha transformat en un enclavament colonial dels EUA.

*

Per reclamar una sortida negociada a les guerres és necessari i urgent que les religions, esglésies, temples, mesquites, sinagogues, monestirs… facin una crida a jornades de pregària i acció. Que els sindicats i les organitzacions socials proposin accions.

La UNESCO, els educadors, els científics i els professionals de la comunicació han de ser presents en la rebel·lió de les consciències contra la guerra i reclamar la PAU.

Tots hem de sumar les nostres veus i accions a d’altres que són al mateix camí, abans que sigui tard.

Hem de fer memòria per il·luminar el present. Hiroshima i Nagasaki no són el passat. Encara fan mal a la humanitat els horrors dels camps de concentració, l’Holocaust, les massacres.

*

Les potències amenacen d’utilitzar les armes nuclears. Què podem fer: cridar als qui no volen sentir, cridar allà on els telèfons i totes les comunicacions estan tallades? Només se senten a si mateixos.

Però no podem perdre l’esperança que un altre món és possible si sumem esforços i voluntats per assolir la Pau. No una pau com a mera absència de guerres i conflictes, sinó com a fruit de la Justica en les relacions fraternes entre les persones i els Pobles.

Per aconseguir aturar la guerra es necessita la rebel·lia dels pobles. Els governs involucrats a la guerra tenen altres objectius i paràmetres per enfortir el poder dominació. Per als seus interessos personals, l’ésser humà no compta.

*

Cal reclamar una jornada mundial de rebel·lia i exigir que es posi fi a les guerres, que es transformin les armes en arades, com ho va proclamar el profeta Isaïes fa milers d’anys.

Les Nacions Unides han de rebel·lar-se al totalitarisme imperant i convocar una Assemblea General dels Pobles que vulguin la Pau. Han de posar fi a les guerres i a la hipocresia dels governants. Han de fer seu el seu propi preàmbul: “Nosaltres els Pobles del Món volem la Pau”.

Salvem la vida del Planeta, la nostra casa comuna. No podem continuar sent espectadors, hem d’assumir la rebel·lia dels valors i de l’esperit per transformar aquesta realitat que aclapara tota la humanitat.

Joan, tota la solidaritat i suport en aquest desafiament comú per assolir la Pau juntament amb tants germans i germanes del món. Desitjo a tots els participants a la Conferència molta força i esperança. Sumo la meva veu a la de tota la humanitat.”

Adolfo Pérez Esquivel – Buenos Aires, 11 d’abril del 2023

Font: The International Schiller Institute

Missatge d'Adolfo Pérez Esquivel transmès per Joan Carrero (1:51:40 – 2:01:55)