Mentre que els partidaris de Victoire Ingabire segueixen celebrant l’alliberament per sorpresa de la figura opositora ruandesa el dissabte 15 de setembre de 2018, després d’un indult presidencial, el cap d’Estat ruandès, en un discurs pronunciat davant el parlament el dimecres 19 de setembre, acaba de frustrar les esperances dels qui esperaven que l’alliberament de Victoire Ingabire prefigurés l’obertura de l’espai polític de Rwanda, un país dirigit per un dels règims més repressius de la història.
La sorprenent notícia va ser anunciada públicament per un tweet lacònic, emès la nit del divendres 14 de setembre de 2018 pel Ministeri de Justícia ruandès: “La reunió del Consell de Ministres ha aprovat l’alliberament anticipat de 2.140 condemnats. Entre ells, Kizito Mihigo i Victoire Umuhoza, que han rebut un indult presidencial per la resta de la seva sentència, després de la seva recent sol·licitud d’indult el juny del 2018.”
Arran d’aquest anunci sorpresa, els missatges d’agraïment i lloança, alguns fins i tot ratllant el fanatisme, dirigits a Paul Kagame, van començar a ploure a les xarxes socials: “Paul Kagame no només és un nacionalista, sinó un líder enviat pel cel”, va escriure William, o “Déu és bo!, Paul Kagame és bo. Que Déu el beneeixi”, sota la ploma de Julius.
Del costat de les veus habitualment crítiques, si alguns estaven satisfets amb un sobri “Gràcies Paul Kagame”, altres com Louise eren més crítics, negant-se a donar les gràcies a una “dictadura” per haver “alliberat uns presos polítics que mai haurien d’haver estat empresonats”, uns altres, com Nadine, volien ser més incisius i preguntaven “Entre Paul Kagame per una banda i Kizito Mihigo i Victoire Ingabire per l’altre, qui necessita demanar perdó a qui?”
Al matí següent, Kizito Mihigo i Victoire Ingabire, juntament amb uns altres 2138 detinguts, van donar els seus primers passos fora de la presó després de 4 i 8 anys de presó, respectivament, davant d’una multitud de periodistes i fotògrafs.
En una improvisada conferència de premsa a prop de la presó, l’artista cristià va agrair al president Paul Kagame el seu perdó presidencial, que mostra la seva “força de cor” i va declarar el seu desig personal de “construir-se a si mateix”, buscar una dona i construir una llar, al mateix temps que continua amb el treball que ha realitzat des que era nen amb l’objectiu d’aconseguir la unitat i la reconciliació dels ruandesos.
Quan se li va preguntar sobre la seva sol·licitud de perdó adreçada al president Kagame, Kizito va dir que havia decidit retirar la seva apel·lació i demanar perdó perquè “sabia a qui em dirigia, conec el president de la República com algú amb cor i capaç de concedir-me el seu perdó” .
Victoire Ingabire va començar donant les gràcies a les persones que la van cuidar a la presó, al seu marit i als seus fills, als partidaris del FDU i a les autoritats penitenciàries “que van fer moltes millores de les que va ser testimoni a les presons ruandeses al llarg dels seus anys d’empresonament”.
A continuació, va agrair al president de la República per “alliberar-la i tornar-la a la vida normal”, i va dir que creia que aquest gest era un senyal que Paul Kagame “ara s’adona que el millor per al país és que els ruandesos, en diferents posicions, s’uneixin per construir junts la nació”. La líder de l’oposició ruandesa es va negar llavors a respondre les altres preguntes, inclosa la que li havien fet amb urgència els periodistes en relació amb la seva presumpta sol·licitud d’indult a Paul Kagame el juny del 2018, que suposadament va conduir a la seva posada en llibertat.
“No puc demanar perdó per un crim que no he comès”
El dilluns 17 de setembre, el dia següent del seu alliberament, Victoire Ingabire va expressar la seva alegria i sorpresa pel seu alliberament a la BBC. Preguntada pel periodista sobre la seva sol·licitud d’indult, que va ser publicada a la premsa progovernamental ruandesa, va dir: “Es demana perdó per un crim que s’ha comès, jo no he comès cap pecat, mai he admès haver comès cap crim ni davant els tribunals ni davant cap autoritat, no he demanat perdó per un crim que no he comès i que hagués justificat la meva detenció”, explicant que la confusió prové del fet que en kinyarwanda el terme “gràcia presidencial” es tradueix amb la paraula “imbabazi” , la mateixa paraula que es fa servir per “perdó”.
Després va explicar que havia sol·licitat l’indult presidencial perquè no veia “cap raó per a romandre a la presó, especialment perquè una decisió de la Cort [la Cort Africana de Drets Humans i dels Pobles] acabava de decidir que [ella] mai hauria d’haver estat empresonada”.
En la mateixa entrevista també va declarar que el seu partit no tenia l’ambició de prendre el poder, sinó de lluitar per l’obertura de l’espai polític a Rwanda. Quant als riscos de tornar a la presó si continua la seva lluita, va dir que no tenia por d’aquesta possibilitat: “No faig res dolent, només comparteixo els meus pensaments sobre com podem construir una nació ruandesa encara més forta i amb una vida millor que la que coneixem avui, però si he de tornar a la presó he dit a la gent que la presó era una escola, la presó és un camí, que no és pel simple fet que Ingabire estigui presa que la construcció d’una nació millor hagi d’aturar-se, fins i tot crec que el fet d’empresonar-me és també un pas cap a aquest futur millor.”
Va concloure dient que continuaria la seva lluita i demanaria a les autoritats ruandeses que posessin en llibertat els altres presos polítics, inclosos els líders del seu partit encara a la presó, Diane Rwigara, Deo Mushayidi i diversos altres, i que tenia la intenció de mostrar a les autoritats ruandeses que “empresonar algú per les seves idees polítiques dóna una mala imatge del país quan això no aporta res als qui l’empresonen, en un moment en què necessitem un país amb bona reputació”.
La qüestió de l’indult presidencial inflama els debats
Després d’aquesta entrevista, la qüestió del perdó que Victoire Ingabire va poder o no haver invocat a Paul Kagame va encendre els debats i va aparèixer en els titulars, particularment als diaris i les xarxes socials a favor del govern, amb diversos comentaristes a favor del govern publicant fotos de cartes de “perdó” per provar que estava mentint.
Diversos mitjans de comunicació progovernamentals han dedicat diversos articles a aquest tema, com Igihe.com titulant per exemple aquest dimarts, 18 de setembre de 2018 “per què Ingabire segueix negant que ha sol·licitat el perdó per a ser alliberada?”. La televisió nacional ruandesa també ha reprès el tema, fins i tot fent que l’”indult/perdó presidencial” de Victoire Ingabire sigui el tema del seu debat de dimarts 18 de setembre de 2018. Durant aquest intercanvi amb el periodista, l’exopositor Evode Uwizeyimana, convidat en la seva qualitat de representant de l’Estat ruandès, va parlar extensament sobre el tema, afirmant en particular que l’empresonament i l’alliberament de Victoire Ingabire i Kizito Mihigo “no eren de naturalesa política”.
“Rwanda és impermeable a la pressió”
Dimecres 19 de setembre de 2018, el mateix Paul Kagame, en un discurs davant el nou parlament, va tornar a tractar el tema. Referint-se en primer lloc als informes que els alliberaments de Victoire Ingabire i Kizito Mihigo es van deure a pressions externes, el líder ruandès va aclarir primer les coses, afirmant que a Rwanda les coses “canviaran de la forma en què nosaltres (posant el palmell de la mà sobre el seu pit) ho vulguem i no de la manera en què altres ho volen”.
Referint-se llavors a l’alliberament de Victoire Ingabire, l’exlíder rebel va dir: “l’altre dia vam alliberar gent, entre ells aquestes estrelles de la política, de la política exterior i sense cap base al país, no és la primera vegada que ho fem i després escoltes que diuen (imitant amb la seva mà dreta i burlant-se i menyspreant una persona que parla): no vaig demanar perdó, van tenir que alliberar-nos per la pressió”, per afegir amb veu ferma en to interrogatiu, “pressió aquí?” sota l’aplaudiment sostingut del parlament, abans de continuar, “si segueixes per aquest camí, et trobaràs de tornada allà (a la presó)” sota una nova ronda d’aplaudiments i rialles dels diputats.
L’home de ferro de Kigali, deixant clar el seu punt de vista, va declarar llavors, com a senyal d’advertència: “Si el que necessitem és una prova que no és la pressió el que funciona, pots tornar-hi (a la presó) o trobar-te de nou vagabundejant a l’exili, perquè no hi faràs res més allà”, abans de concloure amb fermesa: “a Rwanda, vist d’on venim, hem après moltes lliçons que ens fan impermeables a la pressió, així que el qui ho vulgui fer és millor que mantingui un perfil baix”.
Font original: Jambonews