Gairebé deu anys després de l’atemptat del 6 d’abril de 1994 que va desfermar la catástrofe ruandesa, prossegueix la caça implacable d’aquells que han designat com els “genocides”. En nom d’aquesta caça hem assistit passivament al bombardeig de camps de refugiats a l’est del Congo, al retorn forçat de desplaçats cap a Rwanda en violació flagrant de la Convenció de 1951 relativa a l’estatut dels refugiats, a una invasió i a una guerra sense treva al Congo que ha suposat milions de morts… En resum, hem assistit a un trastorn total dels països de l’Àfrica Central.
En tant que la paraula genodici i tots els seus derivats dominin el relat dels esdeveniments de Rwanda, és il·lusori esperar una reconciliació nacional en aquest país i la pau a la regió de l’Àfrica Central. Qui es voldria asseure en una taula de negociacions amb gent sospitosa d’haver participat en un crim tan atroç?
Es tracta d’una mordassa! Una mordassa que agrada evidentment al règim de Kigali, però també i sobretot interessa a certes grans potències, amb Estats Units al capdavant, que la brandeixen com una arma de destrucció massiva contra tot dirigent africà o tot règim recalcitrant d’Àfrica. “Ha vist el que els ha passat a Habyarimana i a Rwanda? El mateix li pot passar a vostè!” Sabem que la crisi dels refugiats al Congo el 1996 i la guerra que perdura des d’aleshores no tenia res a veure amb la caça de “genocides”, com s’ha donat a entendre, sinó amb la dominació del Congo a l’Àfrica Central després de la marxa de Mobutu.
Robin Philpot, escriptor i periodista quebequès.